Rafel Crespí
Quan tot convida a desertar...
Moltes vegades he pensat si no seria jo com Anselm Turmeda, que un bon dia es va adonar que s’havia equivocat de congregació –en el sentit espriual de la paraula–. Però com també ens recomana el poeta de Sinera, mai no he de seguir el meu somni o el meu desvari i he de restar ací, fins a la mort...
País Històric
La setmana de després de Pasqua he anat a voltar pel món. No m’he fet gaire enfora, però així mateix vaig posar els peus a Budapest. Allà hi vaig fer, impúdicament, el turista. I entre altres coses vaig visitar-hi el Parlament, aquest edifici monumental, construït a finals del XIX,a les vores del Danubi, que constitueix la postal...
Tot reprenent el fil de les ones
Fa quinze dies, des d’aquesta columna, vaig intentar dir-hi la meva sobre aquesta situació tan anòmala com és la desconnexió, en segons quins moments, de TV3 i també el fet de no poder rebre totes les emissions que es fan en llengua catalana...
El català i les bolles xineses
Com que la inspiració no em venia, això era el Dijous Sant, vaig decidir, per tal d’estimular-la un poc, fer una tasca manual tan prosaica com pot ser netejar una terrassa. Passaré per alt els efectes terapèutics que aquesta acció pugui tenir i entraré en matèria aviat...
Quan les ones eren febles però lliures
No és que vulgui presumir de res, els que em coneixen en poden donar fe, que això no va amb mi; per tant, amb modèstia i gratitud puc dir que he dedicat algunes hores, no sé si moltes o poques, del meu lleure a fer una mica de pàtria...
Un apotecari que no pren les medicines que ven...
Ja sé que la dita diu que no és el mateix receptar que prendre. I també sé que els apotecaris no recepten res, però venen medicines i com a mínim, en el seu codi deontològic més íntim, deuen creure que allò que despatxen és saludable per a la població, ergo, per a ells també, si ho haguessin de menester...
Per parlar amb els porcs?
Som, com aquell qui diu a la meitat de la legislatura autonòmica, si les trencadisses i els esqueixos no diuen el contrari, i els del PP, com sol ser habitual en ells, estan mutets. Si han ocupat portades dels diaris, ha estat més aviat a desgrat seu que no a honor i glòria dels seus mèrits com a partit...
Sucursals de Santa Rita
Ja em perdonaran que sigui reiteratiu, però és el nostre pa, bé, millor dit, el meu i el d’alguns col·legues, de cada dia. Sí, i deman doblement excuses als lectors perquè poden pensar, d’una manera encertada, que l’arbre no em deixa veure el bosc. I els don tota la raó...
La justa mesura de les coses
Enguany els amants de la bellesa natural, ui quin concepte!, s’han vists privats d’un espectacle gratuït que és l’enveja de molta gent. Hem referesc a la florida dels ametlers. Sí, enguany, malgrat la crisi, els ametlers també han florit però per altres raons, que no tenen res a veure amb la macroeconomia...
Nous reptes?
Quan un escolta les notícies, o les llegeix als diaris, sobretot ara que la sacrosantíssima crisi s’ha fer carn i habita entre nosaltres, què en diria el catecisme, hom té la sensació que hi ha una divergència entre dos principis que semblen regir el nostre nord, si més no a la part occidental d’aquest món nostrat: aquests dos principis...
Reietons de misèries
Fa uns mesos em trobava a la coa d’un supermercat. A l’altra caixa hi havia una dona que duia una criatura de pocs anys encanastrada en el carret de la compra. L’al·lotó anava menjant d’una bossa unes llaminadures. Una persona va fer un comentari a sa mare en el sentit de com era que aquella criatura...
Superjutges, superjustícia
Ja sé que com a principi axiomàtic hem de creure en la justícia. És un dels tres pilars fonamentals en què es regeixen les societats dites lliures. I el poder judicial ha d’actuar amb independència. Com a mínim això ens anuncià Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu...
El pas del jeure davant i el jeure a darrere
Aquesta que acabam és la setmana gran manacorina. No, no surt a les guies turístiques, ni s’hi fan gran negocis, ni allò que els puristes en dirien economia productiva es reactiva. És la setmana gran dedicada a commemorar el naixement d’una de les figures més il·lustres...
Viure mil anys...!
Ja fa un grapat de dies, per la TV3, i no us penseu que era en un d’aquests programes d’humor, no, era al telenotícies, varen donar la informació que hi havia un home, suposadament científic, Aubrey de Grey, que deia que les persones podrem arribar a viure fins a mil anys. Alerta, tampoc, no ho donaren en el capítol...
Parar les dues galtes
Com molts dels lectors d’aquest diari saben, l’altre diassa, un col·legi de Madrid (d’ensenyament, em referesc) va ser castigat a pagar una indemnització, no sé si dir-ne sucosa o milionària (30.000 €), a un alumne perquè aquest havia sofert continuades vexacions i el jutge havia entès –no seré jo qui li ho qüestioni– que hi havia hagut...
L'accent, la ministra i la diputada
L’altre diassa la diputada catalana al Parlament, Montserrat Nebreda, en ple caos de Barajas per la neu, va fer unes declaracions on suposadament es mostrava crítica amb la ministra Álvarez. Fins aquí, res de nou. Ja se sap, la classe política aprofita la més mínima ocasió per fer la traveta al contrari, encara que sigui aprofitant...
El mort dins l'església
Hi ha una dada del meu passat que potser explica la temàtica dels meus dos darrers articles. De jovenet, vaig fer d’escolà. Entre les activitats millor pagades d’aquest ofici, cosa que és un dir en aquest cas, hi eren els funerals. Hi havia dues modalitats laborals...
Rouconejar
Estic segur que, tan atrafegats com ens fan anar aquestes festes, no els ha passat per alt la darrera rouconjada, o ho podríem qualificar directament de ruconejada, que ha armat el president de la Conferència Episcopal. Podria fer demagògia baratera...
Nadala prosaica
Voldria que no veiéssiu en aquest article un toc de localisme exacerbat. Ni res per l’estil. Més aviat és un escrit per desembafar una mica, perquè massa vegades, al llarg de l’any, ens toca menjar, a desgrat, torró del fort, amb regust de ranci perquè és el mateix que ens donen ancestralment...
La pesta groga i els arguments que grinyolen
Crec que tot va esdevenir en el mateix interval de temps, no crec que els separassin ni 24 hores, potser era una selenita carambola. El segon, cronològicament, el de la pesta, va passar a un institut de l’Alacantí, la cap de departament havia fet, un dia o dos abans, una comanda de llibres a una catòlica editorial per posar-lo...
- Jaume Carot, reelegit Rector de la UIB amb un fort vot de càstig
- El PP defensa que només les llengües que són oficials «en tot un país» ho poden ser a Europa
- SIAU denuncia la situació d’exclusió de docents interins amb el català aprovat
- Prohens rep el cap de l'exèrcit d'ocupació
- Antònia Font rebran el reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí i l'agrairan amb un espectacle únic