Som, com aquell qui diu a la meitat de la legislatura autonòmica, si les trencadisses i els esqueixos no diuen el contrari, i els del PP, com sol ser habitual en ells, estan mutets. Si han ocupat portades dels diaris, ha estat més aviat a desgrat seu que no a honor i glòria dels seus mèrits com a partit que fa oposició (també val a dir que els del Pacte a vegades són com aquells davanters que es marquen a si mateixos...).
Però tornant al PP, allò que volia dir-ne és que si no hagués estat per les bregues internes i els escàndols de corrupció, que els han fet ocupar llocs de privilegi tant al banc dels acusats com a les portades dels diaris, segurament no hauríem sabut si existien o no. Alguna saragata, supòs, que haurien armat a la sala de les Cariàtides i poca cosa més. Fins i tot, encara que això ara no véngui gaire a tomb, els seus aliats mediàtics –no cal esmentar-los, per les seves obres els coneixereu, diu la Bíblia– no fan gaire esquera dels seus antics socis (UM), ara que alguns han estat persignats per la justícia. Vull dir, que en feien molta més durant la legislatura passada quan ambdós partits es donaven mútuament suport; supòs que recorden allò de la "pinyata de na Munar" i altres herbes.
Bé, si se’m permetés emprar un símil del ciclisme, diria que transcorreguda la primera meitat de la correguda, el PP s’ha mantingut amagat dins el pilot, ben aixoplugat per les circumstàncies i només defensant-se dels arrambatges que els han arribat via judicatura. És ara que comencen a moure algun peó, bé des del seu propi equip, bé dels que solen aliar-s’hi. Així, els d’Asaja ja han fet la potadeta quadriennal a què ens tenen acostumats i sempre va bé posar-se el Born per capell i mostrar, entre Canamunts i Canavalls, una estranya generositat. Però no només han fet moure els peons aliats, sinó que en comencen a moure de propis.
I com ja ens tenen avesats, en aquestes escaramusses d’opereta bufa a les quals són tan addictes, el material pirotècnic que usen és la llengua. I no us penseu que es llancin a demanar més presència de les dites nostrades modalitats lingüístiques, ni tot aquell rossegall amb què solen encofrar les seves diatribes pseudofilològiques quan comanden, sinó que allò que demanen directament és més presència del castellà.
Sí, la setmana passada, preludi de primavera, sembla que es va obrir la veda i ja començaren a demanar de suprimir la llengua catalana d’uns àmbits en els quals, mirat en una perspectiva singular, la nostra, teòricament, té el paper que tenen totes les llengües pròpies; em referesc a l’àmbit de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació públics. (Evidentment, no s’han queixat de com la introducció de la TDT suposarà, paradoxalment, una minva d’oferta en català a les Illes Balears).
I no m’estranyaria gaire que en aquests propòsit seu hi abocassin tota l’artilleria pròpia i dels grupuscles amb els quals s’aixopluguen quan els convé... Ja ho intueixen: Sírculo, Defenses de no sé què i altres herbes molles però amb urticàries. I si hi importa sortiran al carrer, com no fa gaire varen sortir a Galícia.
Supòs que se’n deuen recordar, amables lectors: sí, varen sortir al carrer i els manifestants exhibien una pancarta que posava: "El gallec només serveix per parlar amb les vaques". Com que els d’aquí no són gaire originals i per a segons què no tenen ni el més mínim decòrum ni la més mínima dimensió estètica, seran capaços d’imitar fil per randa la campanya i posar que el català només serveix per parlar amb els porcs?
