Miquel Ferrà i Martorell
Nines desaparegudes (1866)
Estimat Joan: t'escric encara tremolosa pel gran disgust que hem tingut. Les bessones desaparegueren i han estat perdudes, absents de Castelet, un dia, una nit i el matí següent. Diumenge, a l'hora de dinar, fou quan ens adonàrem que no eren a casa. Jo les havia...
Un bisbe en crisi (1971)
Cada matí, tan prompte s'aixecava del llit, el bisbe consagrava a Déu els seus pensaments, paraules i accions del dia, i vers els seus actes de fe, esperança i caritat. Mentre s'ensabonava la cara amb la seva vella brotxa d'afaitar, plena fins dalt d'aferradissa escuma...
Saviesa popular (1942)
"Vine aquí, filleta, no em tenguis por:/ vine, que ta dida no t'ha de castigar/ ni tampoc reganyar per allò que feres,/ perquè sé ben cert que no ets dolenta./ Ja n'hi ha prou de planys, mirem a la cara,/ no tenguis vergonya de trobar els meus ulls,/ que no és cap delicte...
Gora a Calcuta (1907)
"Era un capvespre obscur, durant l'estació de les pluges. El cel estava cobert per feixucs niguls carregats d'humitat. Sota aquella volta bruta i mancada de color, la ciutat de Calcuta jeia immòbil, semblant a un gegantí i desconsolat ca que enrosca el cap en la cua. La nit abans plovisqueja amb persistència...
Una carta de Pestalozzi (1818)
"El nin és un ésser dotat amb totes les facultats de la natura humana, per bé que cap d'aquestes no ha arribat al seu desenvolupament. És com un capoll encara no obert. Quan el capoll fa eclosió, se'n despleguen totes les fulles, sense que cap deixi de fer-ho. Quelcom així ha de ser el progrés...
El nabab de Tunísia (1877)
Publicava Alphonse Daudet (Nimes, 1840-París, 1897) la novel·la Le Nabab, centrada en la figura del duc de Morny. El text reflecteix el resplendir d'una època de la història de França i del seu dilatat imperi colonial. Daudet descriu amb mestrívol enginy com era aquell...
La bella universitària (1939)
"Na Laura estudiava des de feia anys, medicina. Sempre havia tingut afecció a tot això de tenir curar dels malalts, a posar injeccions, a faixar nadons. En vida de son pare, na Laura gaudia d'una educació d'al·lota rica. Va tenir professora de francès, d'anglès i de piano; en...
Gorki dóna vida a Gordeiev (1899)
"L'Ermak remuntava ara el Volga. Era una nit de calor feixuga sota un cel cobert de niguls ombrius, mentre regnava una immobilitat amenaçadora al llarg del riu. Quan la nau arribà a Kazan, seguí després rere tota una renglera de vaixells. La remor de les cadenes i...
La màscara de carn (1975)
"Gems, la meva cussa, ha parit. L'he deixada en el bungalou. Allà es troba bé. Gaudeix de la pau necessària per alletar els seus cadellets i per tenir-ne cura. Allà la veig, asseguda de costat, quasi cap amunt, per tal de poder oferir millor la doble filera de mamelletes...
Matar la pau (1930)
"Aquell matí, la calor era sufocant i depriment. Dalt de la muntanya s'estenia, endormissat, Refrontolo, petit poble italià que, amb les seves cases i les seves teulades de colors vius, amb l'esvelt campanar de la seva església, i, en el fons, l'aristocràtic castell d'hermós pòrtic...
Nàpols, entre el romanç i la història (1550)
"Mirava des d'una altura /el rei d'Aragó un dia, /mirava la mar d'Espanya/ com minvava i creixia;/ mirava naus i galeres; / unes van i altres venien;/ unes carregades de sedes/ i altres de robes fines;/ unes van cap a Llevant,/ altres ho fan vers Castella./ Mirava la gran...
La senyoreta Fantasia (1921)
Fa molts anys que es troba al servei del meu art. És una serventa molt espavilada i, tot i que és molt jove, és ben destra en el seu ofici. Li diuen Fantasia. Quelcom empipadora i sorneguera, li agrada anar vestida de negre, ben sovint, amb un punt d'excentricitat i no es pot...
La mort d'un altiplà (1887)
A la regió central del gran continent nord-americà hi ha un desert àrid i repulsiu que va servir durant moltíssims anys de barrera als avanços de la civilització. Des de Sierra Nevada fins a Nebraska i des del riu Yellowstone, al nord, fins al Colorado, al sud, s'estén una zona...
Fills d'Irlanda (1860)
El Penny-Boat és un vaporet que travessa el Tàmesi i arriba al cor de Londres. Forma part d'una esquadreta de cinquanta vaixells que solquen en qualsevol direcció les tèrboles aigües del riu, servei que és sempre bon negoci, puix que el preu del passatge és assequible a...
Un llenguatge climàtic (1950)
Era un mes esplèndid, lluent, fresc i sense niguls, l'època de l'any que més agradava a Mary; calurós durant el dia però amb una certa frescor dins l'aire; a més d'això, faltaven dies per tal que el fum dels incendis en el Veld esdevingués una boira sulfurosa que amortia...
La Fontsanta (1911)
La temporada de banys d'aigües termals als balnearis tancava amb gran afluència d'estiuejants. Havia començat la primera quinzena de maig i tancava amb la calor d'agost. El de la Fontsanta o Sant Joan de Campos no n'era una excepció. Ni la seva propietària i directora...
Una hora magica (1937)
Era l'hora del dia que més agradava a Ransome; aquella quan, assegut ell a la terrassa assaborint el seu conyac, contemplava com els daurats raigs del sol il.luminaven les figueres de Bengala, la casa gris-groguenca i la planta enfiladissa vermella, tot això abans que l'astre, amb sobtat capficament...
Un que menjava llobins (1328)
"Hi havia dos homes que eren molt rics. Però un d'ells no va saber administrar bé el seu patrimoni i arribà a caure en una pobresa tan gran que no trobava res per menjar. I cercant, cercant, no pogué disposar d'altra cosa que d'una escudella de llobins (dits també fesolins o tramussos)...
Un debat intern (1966)
"El petit automòbil vermell corria accelerant més i més, amb apassionada empenta, vers el punt on la carretera començava a elevar-se. Hi venia Norry tot sol i, en lloc d'aquelles xafarderies de quatre mesos abans, quan Pug anava assegut al seu costat, ara rodava duent...
L'home té por de l'home (1719)
"Enmig d'aquell flux i reflux de pensaments i inquietuds, se'm va aficar un dia dins la imaginació que tal volta l'objecte dels meus temors no fos altra cosa que una quimera, i la petjada humana que jo havia vist a la platja, bé podia esser del meu propi peu. Vaig recobrar el...
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Un bon pla d'acollida, eina clau per a la pervivència del català
- El president del Parlament difon falsedats trànsfobes
- Antoni Mas Mas, el tupamaro mallorquí que va lluitar al costat de Pepe Mujica
- Denuncien la imposició del castellà als panells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca