La mort d'un altiplà (1887)

A la regió central del gran continent nord-americà hi ha un desert àrid i repulsiu que va servir durant moltíssims anys de barrera als avanços de la civilització. Des de Sierra Nevada fins a Nebraska i des del riu Yellowstone, al nord, fins al Colorado, al sud, s'estén una zona de desolació i silenci. Però la natura no es presenta del mateix humor en tot aquest esquerp territori. Aquest abraça altes muntanyes coronades de neu i valls tenebroses i lúgubres. Hi ha torrents que es precipiten en dentats congosts i planes gegantines que es cobreixen de neu a l'hivern i, amb la polseguera salina d'alcalí, es tornen grises a l'estiu. Però tot plegat té, per característiques comunes, l'aridesa, la cosa inhòspita, la mesquinesa. Ningú no habita aquesta regió de la desesperança. De tant en tant, la travessen algunes colles de pawnees o peus-negres que van a la recerca de noves caceres, però, fins i tot els més soferts entre els valents, s'al·legren de perdre de vista aquelles espantoses planúries i de no haver de trepitjar tals praderies.

El coiot aguaita entre els matolls; passa el voltor aletejant talòs i l'óssa grisa camina feixugament pels obscurs barrancs, cercant com pot quelcom per menjar entre les roques. No hi ha altres habitants en aquell desert. I no hi ha en el món panorama més trist que aquell que es pot colombrar des del vessant nord de la Sierra Blanca. Els altiplans s'estenen fins allà on arriba la vista, com grans taques de pols alcalina que deixen veure ací i enllà clapes de matolls raquítics. Una llarga cadena de cims nevats s'alça sobre l'horitzó i sembla que no hi hagui senyal de vida en tota aquella gran extensió de terra, ni res que tingui relació amb la vida. El 4 de maig del 1845, un solitari viatger contemplava des de les altures aquest mateix panorama. Pel seu aspecte, l'haguéreu pres per un geni o un dimoni de la regió. Es trobava més a prop dels quaranta que dels seixanta anys. El seu rostre era eixut i sense color, amb una pell apergaminada que li cobria els ossos. La seva cabellera i barba, color castany, eren plenes de blens blancs. Els sus ulls, un poc enfonsats, tenien una lluentor poc natural, i la mà, amb la qual empunyava el rifle, era tan poc carnosa com la d'un esquelet..."

Curiosa descripció. Es podria dir que surt d'una novel·la de l'oest, però no és així. Es tracta d'un fragment de capítol del relat A Study in Scarlet, del gran Arthur Conan Doyle i del qual és protagonista ni més ni menys que Sherlock Holmes. En aquesta primera novel·la policíaca, en què apareixen per primer cop Shelock Holmes i el doctor Watson, la història és tanmateix molt simple: es troba un estranger mort en una casa abandonada dels suburbis de Londres. Sobre la paret hi ha una paraula alemanya escrita amb sang: rache, que significa 'revenja'. Tot és força misteriós i no s'hi troba inclòs el robatori. L'enginy de Conan Doyle ja s'hi manifesta amb tota la seva intensitat.