Miquel Ferrà i Martorell
Blake, a Londres (1794)
Londres. Vaig anar per cada carrer de reial privilegi que es troba proper al Tàmesis. I vaig observar en tots els rostres dels vianants senyals de feblesa, signes de patiment. Dins cada crit d'ésser humà, dins cada crit de por infantil, dins cada veu, dins cada prohibició, puc...
El radiotelegrafista (1931)
El radiotelegrafista del correu de la Patagonia, una hora més tard, es va sentir suaument alçat com una ona. Mirà el seu entorn: niguls feixucs apagaven els estels. Es va inclinar cap a la terra: cercava els llums de les ciutats, semblants als de les cuques de llum amagades dins...
La por de la por (1963)
"Tardor... El dia grisenc s'obscuria encara més. El cel, baix i plomós, semblava fregar els llums de neó. Els carrers, així il·luminats, pareixien túnels verdencs que omplia una boirina autumnal. Fora de les vies més importants, enllumenades per antics fanals, la vila restava quasi de nit. Hubert s'aturà a l'entrada...
La llegenda d'un lord anglès (1872)
Phileas Fogg era certament anglès, però potser no havia nascut a Londres. Ningú no l'havia vist mai a la Borsa, al Banc o dins algun dels despatxos mercantils de la City. Ni tampoc a les drassanes o als molls de Londres, puix que cap vaixell el tenia per armador. Aquest cavaller tampoc no figurava en cap...
Els corsaris d'Alger en la nostra llegenda (1830)
El govern francès de Carles X començava la intervenció colonial per terres d'Algèria i pactava amb Abd el-Kader una ocupació restringida; aquest, tanmateix, canalitzà una oposició indígena en una guerra oberta contra França que es traduí en la conquesta total del país durant...
En la mort del pare Gili (1894)
Havia nascut el 1811 a la possessió artanenca de Sa Carbona, un fred mes de gener. El batiaren a l'església de Son Servera i li posaren per nom Sebastià. Foren els seus llinatges Gili i Vives. Després d'una vida entregada al servei social a favor dels més desvalguts, moria...
Les pluges de la guerra (1929)
Vàrem creuar la ciutat deserta, sota la pluja i enmig de la fosca. Només alguns regiments i canons desfilaven pel carrer Major. També hi havia camions i carros que, per altres carrerons, convergien a la via principal. Quan, després de passar per davant de les adoberies, ens...
L'esperit del riu (1886)
L'Uruguai i la Plata vivien llur salvatge primavera. El somrís de Déu, del qual nasqueren, encara batega dins les aigües i dins els boscos. Encara es vesteixen de groc les plantes espinoses i dins l'herbei es desperten boirines tremoloses. També saluda l'alba la calàndria des...
L'explorador del no-res (1962)
La petita vila de Touchagues es troba a 10 quilòmetres de Marsella, en la ruta d'Aix. Enmig de la plaça principal hi ha una estàtua de bronze. Representa un home amb el cap alt, una mà al maluc i l'altra sobre un bastó, i avançant un peu, a la manera dels conqueridors. Se...
La llarga marxa dels emigrants (1923)
Al Mustafà, l'elegit, el benestimat, alba del seu propi dia, havia esperat al llarg de dotze anys, a la ciutat d'Orfalís estant, el retorn del vaixell que l'havia de dur, novament, a l'illa de la seva naixença. I en el dotzè any, el setè dia d'Ailul, mes de les collites, ascendí al pujol que s'alçava prop dels murs...
Un bany de sang (1954)
"Espanya en guerra contra totes les potències estrangeres en el Nou Món, aviat descobrí que tenia al davant un os molt mal de rosegar. Aventurers i filibusters, homes que es jugaven la vida i el seny per tal d'obtenir grans fortunes, desafiaven el poder dels rics i implacables senyors de la mar. Homes ambiciosos...
Criatures de Calleja (1875)
"El record de la meva infantesa desperta sempre en el rerefons de la meva memòria el de la meva mare que, inclinada sobre el meu llit i acaronant-me com només ho saben fer les bones mares, em referia contes i més contes, que jo, de tant en tant, interrompia amb...
La història d'un naufragi (1898)
"Durant la nit, la nau Ça y Est naufragà a la badia. Fou tan sorprenent com un maligne miracle; s'esdevingué de matinada, durant una violenta borrasca de neu que durà devers mitja hora i, poc després, el cel s'esbargí i en poques hores es va fer de dia. Tot i això, hi...
El mur d'una presó (1928)
"Una setmana després, quan mister Clay Shelton travessava el grisenc poblet de Chelmsford, va tenir una inspiració: l'envaí una por sobtada i inexplicable, quelcom que li produïa una forta depressió, i això el va deixar uns instants sense alè. Després aturà l'automòbil al...
La novel·la del bé i del mal (1886)
El missè senyor Utterson era un home de cara severa sobre la qual no s'hi veia mai un somrís; fred, mústic i quelcom torbat en les converses; retret en els seus sentiments, eixut, llarg, prim i melancònic, despertava, tot i això, simpaties. A les reunions dels amics, i...
Neix Big Ben Bolt (1950)
"Escolta, King, tu vols guanyar aquest combat? Al llarg de cinc assalts no has fet res més que pensar en la teva bella cara i la manera de protegir-la, i el Ben Bolt et porta poc a poc cap a la derrota. Tanmateix, a hores d'ara, ja t'ha copejat tot el rostre. T'ha fet blau un ull, t'ha trencat una cella, t'ha fet sang al nas i la veritat és que et resta molt poca cosa per salvar, llevat de la teva suposada reputació...
El primer portaavions espanyol (1901)
L'historiador H. T. Lenton conta que, "poc temps després de ser utilitzats per primera vegada, fou més que reconegut el valor dels avions per a vols de reconeixement i, un cop proveïts de flotadors, se'ls destinava a missions navals.
El mercader i les olives (780)
Durant el regnat del califa Harun al-Rasid, hi havia a Bagdad un mercader a qui deien Alí Cotgia, que ni era dels més rics ni de la darrera casta i vivia fadrí a la casa paterna. En aquella època, i quan, lliure en les seves accions, vivia tot content amb els guanys dels seus negocis, va tenir, tres nits seguides...
La pena de mort (1898)
"El matí era boirós i fred , i hi havia poca llum, perquè encara no havia guaitat el sol pels cims de l'Orint. Se m'havien aferrat els llençols aquell dia i anava molt curt de temps en sortir de casa, tenia por d'arribar tard i feia llargues les passes, tot doblant la meva empenta...
Un seminarista d'un altre temps (1845)
Jo vaig ingressar en el seminari per tal de fer honor a la promesa de ser religiós que havia fet a la meva mare. Em va costar molt deixar la casa on havia passat bona part de la meva infantesa i de la primera joventut. Per tant, la meva decisió no dictava alguna vocació...
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Milers de persones omplen a vessar Santa Maria per a cridar ben fort: «Sí a la llengua!»
- El bisbe Taltavull ordena dos nous diaques al servei de la Diòcesi de Mallorca
- Alerta a Campos per un repartidor de begudes amb tatuatges nazis
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa