Miquel Ferrà i Martorell
Li deien el Cadell (1956)
Explicava Juan García Iranzo, guionista i dibuixant de còmics, que el seu personatge El Cachorro havia estat creat a les darreries dels anys 40, però que no havia pogut veure la llum fins a les dates que commemoram. Fou un còmic de gran èxit i un crític, Antonio Martín, escrivia...
Albertina i el seu marit (1955)
"Estimada Cecília, això de deixar un marit és quelcom que no es pot oblidar fàcilment. No ho he dit a ningú aquí a Bordeus, puix que és una vila que no suporta la veritat. En resum, jo he renascut. Adéu a les il·lusions jovenívoles, als escrúpols, als estats d'ànima. París...
Adolfo Llanos i les bromes (1884)
Li diuen broma. Però també facècia, folga, plasenteria. Segons un tal Adolfo Llanos, autor del curiós llibret Novísimo Diccionario del amor, avui oblidat però que en el seu dia gaudí, en aquestes dates, d'un cert èxit, "Broma és la deïtat que governa a la major part de...
La lleonera (1970)
"The longuest second fou la novel·la que més problemes em causà al llarg de la meva carrera d'escriptor. La vaig començar a escriure el 1956, després de traslladar-me de Brooklyn a Manhattan. Jo vivia aleshores al pis superior d'un vell edifici, vora la cantonada de la plaça Universitat i el carrer 10...
El riu de la vida i la mort (1892)
"Era una agradable nit de juny inundada pels raigs de lluna i Olga Ivanovna, dempeus sobre el pont del vaixell que remuntava el corrent del Volga, mirava, ara l'aigua, suara les voreres, tan hermoses del riu. Al seu costat, Riabovski deia que les negres ombres que es projectaven dins l'aigua no eren ombres...
El balanç de la vida (1960)
"Ajagut, a les fosques sobre el llit, Albert Hogan havia estat amb els ulls oberts; havia aconseguit una cambra doble, neta i agradable, prou per a celebrar tan bona sort, però ni Moreland ni ell no creuaren una paraula sobre aquell afer, com si tot allò fos el més natural del...
Un esclau revolucionari (1963)
"Si els negres no sabien molt bé on anaven, els criollos cubans tampoc. La majoria, vull dir. El que passava era que hi havia una revolució, un parany de sortir a fora i en el qual tothom caigué. Fins i tot el més fantarró. La gent deia: 'Cuba lliure! Espanya fora!'. Llavors deien...
La revista Pulgarcito (1920)
Deia l'especialista en còmics Claude Moliterni que el veterà setmanari TBO era en part enfosquit per les innovacions d'un incisiu Pulgarcito, revista que va adquirir l'insòlit valor de testimoni graciós de les penalitats de la vida espanyola en aquelles dècades dels 40 i...
Estiu a la vall (1909)
"Es feia fosc i un silenci estrany regnava en el llogaret. El càlid crepuscle estiuenc, esmunyint-se com un vel invisible, moderava el dens blau de la profunda vall i difuminava el gran quadre de l'extensa planúria, de les obscures siluetes dels bosquetons riberencs, de...
Antoni Caleu, un contrabandista (1905)
"El contraban a les riberes de Mallorca sol estar practicat pels pescadors que troben bones excuses gràcies al seu ofici per fer-se prop de la costa i restar a l'aguait, hores i més hores, com si es dedicassin a pescar. Encara que estigui legalment prohibit, a entrada de fosc, estant...
Fam de fruita (1784)
"Essent jove, Napoleó Bonaparte estudia a l'acadèmia militar de Brienne. Li agrada molt la fruita i sempre va a comprar-la a la mateixa botiga. De vegades no té doblers i la botiguera l'hi fia. Tot d'una que té sous paga. En deixar l'acadèmia per convertir-se en soldat no té cèntims i deu alguns duros a la bona dona...
Els banys de Margarida de Navarra (1558)
"Aquell estiu, quan els balnearis termals dels Pirineus començaven la temporada, es trobaren en el de Cauterets un grup de persones franceses, espanyoles i d'altres països. Algunes hi anaven per beure les aigües, altres per banyar-s'hi i les d'una tercera munió per prendre els fangs, coses tan meravelloses...
El retrat d'un príncep (1450)
"En aquella època, sota el govern del rei Enric, fou l'infant Ferrando, el seu germà, un príncep molt garrit de gest, assossegat i benigne, cast i honest, molt catòlic i devot cristià, de parla lenta i mesurada, i encara en tots els seus actes era quelcom retardat, pensatiu, pacient i...
La tossina de silja (1931)
"Silja, la jove i hermosa pagesa es va extingir vuit dies després de Sant Joan, quan l'estiu resplendia ornat amb les seves millors gales. Donada la seva condició, es pot dir que va tenir un final decent. Encara que no fos més que una serventa òrfena de pare i mare, sense...
Un mal estudiant (1915)
Indiferent del tot al soroll dels que serien els seus companys d'estudis, Gerard es va deixar engolir per l'estreta berlina de tres seients. Ningú no l'havia anat a acomiadar ni el coneixia a la ciutat de la Corunya, on gairebé hi hagué de romandre vint-i-quatre hores, i, tanmateix...
El viu al cuinat i el mort al forat (1926)
"A l'època de la seva mort, el nom d'Albert Sanger gairebé no era conegut del públic amb afeccions musicals de Gran Bretanya. Fins i tot, entre els pocs que havien sentit a parlar d'ell, alguns, poc disposats a creure que un gran home, sia per accident, nascut a Hammersmith, nomien Sanjé a la manera francesa...
Una platja el mes d'agost (1883)
"La revenja, el triomf de Miss Annie, és l'hora del bany de mar. El nen, aleshores, li pertany totalment i, en un començament, l'anglesa, no sé si de forma calculada, es va oposar al fet que jo pogués presenciar de prop aquest ritual sacre; perquè, des de lluny, no hi havia manera d'evitar-ho. Jo em vaig imposar...
Un sopar de protocol (1975)
"Si qui oferia el sopar era el president Leone, el protocol imposava com a mínim cinc plats. Cinquanta cambrers en persona, quasi tots cuirassers jubilats, havien de servir a taula i oferir almenys dues qualitats de vi, i xampany, no de collita però sí de marca. Leone havia d'ordenar la presència de Volpini...
La Dragonera i les seves germanes (1983)
L'intent d'urbanitzar l'illa de la Dragonera i la seva defensa per part d'un sonat moviment ciutadà i ecologista en aquelles dates, aconseguia de promoure un debat sobre les illes menors o illots de les Balears i que tal patrimoni comú, autèntic regal de la naturalesa per tal d'embellir les nostres costes, fou considerat...
Els cercadors de fortuna (1694)
"Quin mortal no corre rere la Fortuna? Em voldria trobar a tal lloc que pogués contemplar fàcilment la munió amoïnant d'aquells que, vanament, cerquen de regne a regne la filla de la Sort, cortesans fidels d'un fantasma volador. Quan són molt prop de l'avinentesa propícia, la manca de constància fuig...
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Un bon pla d'acollida, eina clau per a la pervivència del català
- El president del Parlament difon falsedats trànsfobes
- Antoni Mas Mas, el tupamaro mallorquí que va lluitar al costat de Pepe Mujica
- Denuncien la imposició del castellà als panells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca