Francesc Moll, la millor persona que he conegut

I passaré del tema de les discussions al Congrés de Sánchez contra quasi tots. També passaré del racisme i xenofòbia de l’extrema dreta a Torre Pacheco i de la corrupció investigada ara del ministre d’Aznar i Rajoy, Montoro, que ho va ser d’Hisenda. Sembla que salvava del pagament els rics i perseguia perquè pagassin els pobres. Aquests pobres que ignorant tot això, mantenen la dreta en el poder i fan que el PP i Vox augmentin els vots, especialment els extremosos. Temes en tenc massa, i com que s’han debatut pertot i a tots els mitjans de comunicació ja no en tractaré cap d’aquests.

Mentre transcorria aquesta setmana ens ha deixat un dels darrers homenots que ha viscut a aquesta terra, un home molt silenciós, però que actuava sempre a favor nostre, a favor de la terra i a favor de la nostra identitat. Aquest homenot que segur que ja es mereixia descansar és Francesc Moll, gran home amb qui vaig tenir una llarga relació professional. Com que ja he dit que era una persona silenciosa, que treballava sense fer renou, i que també d’aquesta manera vivia els darrers anys de la seva vida, he de dir que feia estona que no pensava en ell. Una vegada coneguda la notícia, he recordat els moments que havia viscut al seu costat en uns quants despatxos en què el vaig visitar. I també he pensat com era Francesc com a editor i com a persona. I resulta que després d’haver fet un recorregut en el meu pensament he arribat a la conclusió que era una de les millors persones que he conegut, crec que podria dir que era la millor persona coneguda i un bon editor. Sempre la persona sobrepassava l’editor, ja que ell publicava tot el que fos literatura catalana o llibres que poguessin ajudar a millorar l’aprenentatge del català i la cultura i la identitat dels catalans, ja se sap o s’hauria de saber, que pel fet de ser mallorquins som catalans, encara que els xenòfobs s’entossudeixin a negar-ho.

Així que el vaig poder visitar a Torre de l’Amor i després al polígon de can Valero, fins que un dia no el vaig trobar allà perquè havia hagut de vendre la nau de l’editorial, perquè havia hagut d’entrar en un concurs de creditors.

Però record les visites que li feia quan hi havia algun problema que resoldre i que no ho havíem pogut fer per telèfon. Si arribaves a la visita amb algun signe de preocupació, record que sempre te n’anaves satisfet i content perquè resolies els problemes existents. Sempre estava disposat a fer-ho. No posava obstacles, no posava pals a les rodes, sinó que asfaltava els caminois perquè poguessis arribar al destí tranquil·lament. Així que podria dir que desitjava visitar-lo i tenir problemes per resoldre, per la satisfacció que sempre suposaven aquestes visites. Llàstima que les condicions econòmiques no l’acompanyassin i així vàrem haver s’assistir a la desaparició de l’editorial Moll. Editorial Moll ara reviscolada per un altre homenot, que si no ho arriba a esser o no arriba a ser reconegut, serà per culpa de les enveges, enveges que abunden també aquí. I aquest homenot que ha reviscolat la Nova Editorial Moll no és altre que Antoni Mir, un dels millors organitzadors d’actes, d’empreses i de realitzacions al voltant del territori català. Aquest gran organitzador i ara editor, record que també en temps del batle Aguiló a Palma, va posar en marxa l'ensenyament del català per a no catalanoparlants a barris (Son Cladera, La Indioteria i Polígon de Llevant), va ajudar l’Obra Cultural Balear amb una bona empenta i ara ha reviscut l’editorial Moll i les seves millors publicacions. Que descansi en pau l’homenot bona persona Francesc Moll i que Anton i Mir no s’aturi de posar en marxa projectes per a aquesta terra, terra que sembla que ens volen robar.