Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera?

Les dades indiquen que, a les Illes Balears, el creixement del nombre de persones d'origen estrangers afiliades a la Seguretat Social no té aturador. El mes passat ha crescut un 5,51,% en termes interanuals, arribant a la xifra de 156.783 persones afiliades. Gairebé, una de cada quatre persones afiliades a la Seguretat Social a casa nostra és de procedència estrangera.

No estranya que els sectors empresarials que més mà d'obra estrangera ocupen siguin construcció (22.401), comerç (17.552) i hostaleria (59.749). Tampoc ve de nou que en aquests tres sectors empresarials la mà d'obra estrangera majoritària sigui de fora de la UE. Continuam instal·lats en el patró de creixement de totxo i turisme, i necessitam molta mà d'obra, i, a ser possible, a baix cost.

Hi ha una dada que vull posar en relleu: Del total de persones estrangeres d'alta a la Seguretat Social en el Règim d'Empleats de la Llar (3.924), el 76% de països que no pertanyen a la UE (aquesta és una dada indicativa, i a la baixa per mor de la forta presència de persones italoargentines). El cas és que, d'aquest grup, el 81% són dones. Podríem continuar amb l'exposició de dades fins a cansar lectors i lectores, ho deix aquí, i planteig alguns dubtes i algunes reflexions que, de sobte, em sorgeixen:

Tot i que, com va explicar fa devers una dècada Yanis Varoufakis en el llibre Economia sense corbata. Converses amb la meva filla, el funcionament de l'anomenat Mercat de Treball és radicalment diferent dels altres mercats, la qüestió és si podria funcionar el model de turistificació sense aquest contingent de mà d'obra estrangera. Sigui quina sigui la resposta, vet aquí algunes -només algunes- altres qüestions absolutament transcendents des d'una perspectiva sobiranista: Quines són les polítiques públiques per a la integració d'aquestes persones nouvingudes des de fa més o menys temps? Hi ha una avaluació dels efectes i dels hipotètics plans de gestió d'aquesta creixent població laboral per a la situació demografia, de cohesió social, lingüística, cultural...? Els límits biofísics no condicionen el creixement sense límits d'una situació de plena ocupació que, veritablement, és de plena precarietat laboral i d'estrès per la necessitat perpetua de créixer? Jo també em faig la pregunta que, al llibre Pobretariat, es fa Vidal Aragonés, «nativa o estrangera, la mateixa classe obrera?».

Per una altra banda, la xifra de 3.924 persones d'origen estranger d'alta al Règim d'Empleats de la Llar sembla baixa. No sabem, ni per aproximació, quantes persones nouvingudes fan feines de cures sense estar donades d'alta a la Seguretat Social. El fet ben segur és que són part del que Zygmunt Bauman anomenava «classe angoixada». Per començar a desangoixar aquesta població, és urgent l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per regularitzar en el conjunt del Regne d'Espanya a unes 400.000 persones estrangeres, que roman estancada en el Congrés dels Diputats des de fa més d'un any.

En l'àmbit autonòmic, la majoria social democràtica ens desangoixaríem si el Govern de la Sra. Margalida Prohens fes alguna campanya institucional per a combatre el racisme. No ho faran. I no serà per manca de pressupost. En fan tantes de campanyes d'estufera i autobombo ideològic, que no vindria d'una més. Ve de l'acord PPVox per als Pressupostos 2025 de la CAIB. PPVox comparteixen «principis» xenòfobs, i, és clar, Prohens no reconeixerà mai que, almanco, el 60% dels menors no acompanyats estan afiliats a la Seguretat Social. I, tanmateix, dada mata relat!