A la fi! La memòria dels lluitadors

Dimarts 27 a les 19 h a Can Oleo presentem el llibre Contra Franco i la Falange. Les resistències clandestines a les Balears 1939-1948, Editorial Documenta Balear, una col·laboració amb les Fundacions Darder Mascaró. Us convid a venir, el presentarà l’historiador mallorquí Joan Maria Thomàs Andreu professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La història de la guerra civil 1936-39 durant la dictadura franquista, fou l’apologia dels vencedors. Des dels llibres de text, a pel·lícules «oficials» com Raza, i tantes altres pròpies de la secció Cine de barrio, però sobretot els NO-DO, noticiaris obligatoris a tots els cinemes abans de veure les pel·lícules, els telediarios de la televisió espanyola creada el 1956, en una paraula, una història oficial que, a més d’enaltir els vencedors, el dictador per damunt de tots, a la vegada esborrava, silenciava la realitat del que va ser la Segona República, la legalitat democràtica arrabassada pel cop d’estat dels militars.

Enguany que fa cinquanta anys de la mort del dictador, tenim una obra que ens mostra com la conquesta de la democràcia fou possible gràcies a la lluita als carrers de milers d’antifranquistes, demòcrates, que amb vagues, manifestacions, accions de tota mena mostraven el rebuig a la manca de llibertats, superaven la por, exigien el final de la dictadura.

L’any 1976 Josep Massot i Muntaner publica la Guerra Civil a Mallorca, inicia tot un seguit d’investigacions sobre què va ser la repressió ferotge a la nostra illa, el paper de l’Església, els intel·lectuals mallorquins, en una paraula, ens conta la història dels vençuts, i a partir d’aquí exerceix un mestratge imponent cap a joves historiadors com en David Ginard Féron.

Enguany aquest, ens mostra la seva exhaustiva investigació sobre les resistències clandestines a les nostres illes, del 1939 fins al 1948. En ella ens conta les diferents formes de resistència, de lluita des del final de la guerra, per part de persones de diferents grups polítics d’esquerres i sindicats. La xarxa de solidaritat que s’estableix a les presons i fora d’elles. I ho fa amb una extensíssima documentació des d’informes policials o sumaris judicials fins a publicacions antifranquistes de l’època.

Una investigació fonamental, que ens narra les difícils condicions de vida a les nostres illes, en aquells anys de la postguerra, el desabastiment de la població, fins i tot les preocupacions dels franquistes pel descontent manifest d’aquesta.

A la fi tenim a les nostres mans la història de tantes persones que ha estat silenciada, desconeguda. Homes i dones que des dels primers anys no es conformaren, es rebel·laren i lluitaren per restaurar la democràcia al nostre país. Una realitat desconeguda, que surt a la llum i obri noves perspectives de recerca.

A les nostres illes gràcies a la legislació autonòmica de Fosses i Memòria i reconeixement democràtics, hem recuperat cossos de víctimes de la repressió en els primers anys de la guerra. La tasca de les entitats memorialístiques ha estat fonamental, així com la feina conjunta amb les institucions que ho han fet possible.

Era imprescindible en paral·lel, recuperar la memòria dels illencs i illenques que es jugaren la vida, enfrontant-se als vencedors, a la repressió, alimentant l’esperança del retorn a la democràcia.

Un gran llibre que us recoman, coneixereu les històries d’aquests homes i dones que patiren la repressió, la por, la frustració, l’exili, en una paraula que foren valents i agosarats per defensar les llibertats.