Aquesta setmana com una setmana qualsevol de 2024 han continuat les batalletes entre els partits que es turnen en el poder: el PP i el PSOE. El president Sánchez ha reivindicat l’ampliació de l’empresa pública d’habitatge, enfront de les propostes del PP, a les quals qual qualifica de «pelotazo» i de «rescat del papà Estat». La recepta del PP és la coneguda de sempre, que ja hem dit abans, i que produeix la bimbolla, la punxada i els desnonaments, perquè després arribi el papà Estat a rescatar els bancs amb 50.000 milions d’euros i que ens haguem de fer càrrec de tot el que ells no volen.

Així ho ha criticat Sánchez en l’obertura del XIII Congrés regional de la Castella la Manxa, en el qual Emiliano García Page s’ha mantengut com a secretari general dels ‘socialistes’ a la comunitat autònoma, ja que va ser l’únic que va presentar candidatura.

Per a Sánchez, el Govern ha fet una passa endavant quan ha ampliat en dos milions de metres quadrats de sòl, els tres milions amb els quals ja comptava l’empresa pública, la construcció dels quals havia anunciat fa uns mesos en el Congrés Federal del PSOE de Sevilla, per poder edificar habitatge protegit a Espanya. També va ser quan va anunciar exempcions fiscals per al lloguer assequible i més impostos als pisos turístics.

A més, ara s’ha compromès a multiplicar per vuit el pressupost en habitatge, suprimir les ‘Golden visa’ per a extracomunitaris i a continuar amb el bonus del lloguer per a donar suport a l'emancipació dels joves. També manifesta que s’establirà un sistema de garanties i exempcions per als propietaris que vulguin llogar el seu habitatge, qüestions d’habitatge que són d’una gran preocupació per als espanyols segons l’enquesta del CIS.

Sánchez ha afirmat que el model del PP són les retallades, les privatitzacions i convertir en mercaderies els béns i els drets de les persones i que el model del PSOE és treballar per la cosa pública, tenint l’habitatge com el cinquè pilar. A més, ha assenyalat que ser «socialista» era col·locar-se en el lloc correcte de la història. No ha apuntat però que el seu model a la pràctica no era tan diferent com volia fer creure al de la dreta, i això ho corroborarà la història. El que pretenia Sánchez era regirar la gent davant el creixement internacional de la ultradreta, també prevenir sobre les notícies falses i sobre la desinformació, que sempre és culpa dels altres, i que hauria de preocupar-se un poc més de les (notícies falses) i de la (desinformació) que originen ells.

Sánchez ha donat l’enhorabona a Garcia-Page per la seva reelecció i ha ressaltat que sempre s’estimarà més un president «socialista» que un de dretes i no ho farà per les sigles, sinó perquè els ‘socialistes’ sempre defensaran la majoria social enfront de la dreta que defensarà l’elit a la qual serveix.

I, com sempre, des del PP, la secretaria general Cuca Gamarra ha acusat Sánchez de deixar-se humiliar pel líder de Junts, Carles Puigdemont, només amb la intenció de poder prorrogar la vida del seu Govern, a costa dels espanyols i a costa de la democràcia. La tal Cuca quan s’hi posa no s’hi posa per poc. Fa que els altres es carreguin el que ella es carregaria, ja que es juntarien amb Junts i Carles Puigdemont, per poder a descavalcar Sánchez i pujar Feijóo a la Moncloa. Quina paciència que no ens queda més remei que tenir.