Aquesta setmana començarem el primer quart de segle del vint-i-u, ho celebraran aquells que naixeren el dos mil, com a una gran passa, impressiona pensar-hi. Gent com jo mateixa que naixérem el segle passat, igualment ens impacta pensar que vivim en el futur que imaginàvem d’infants i joves, i que afortunadament ho podem contar.

Començarà l’any 2025 amb bons desitjos, amb propòsits de millora i esmena, amb promeses… No sempre serem capaces de complir-los, els nostres, és evident, depèn de la mesura que hi posem.

Dels desitjos per a l’any que s’inicia, el més immediat, el més urgent, la PAU així en lletres grosses, la fi dels conflictes bèl·lics, siguin a Europa,-Ucraïna tan a prop, sigui a l’Orient Pròxim,-Gaza té dret a la fi del genocidi, a reconstruir-se, a viure el reconeixement del seu poble en un estat, en convivència amb els veïnats. Sigui igualment a tants indrets del continent africà que viuen guerres absurdes, com són totes les confrontacions que duen morts, misèria, destrucció. No oblidem el Sàhara Occidental, ocupat pel Marroc amb el vistiplau de les potències excolonials com França i Espanya.

Propòsits, així en general, hauríem de parlar de la fi del patriarcat a la societat, a la mentalitat de tants i tants homes que creuen fermament que per haver nascut amb el sexe masculí són superiors a les dones. Fa uns dies explicaven a un telenotícies el mal nomenat»fenomen» dels fadrins que viuen sols i acusen les feministes, el feminisme, de la seva soledat. Com és habitual ara, tenen un nom en anglès que no vaig retenir del reportatge. Sortien experts d’aquí i de fora, de Suècia, Madrid... Vol dir que és una forma «moderna» del patriarcat i el masclisme de sempre, que acusa l’altri dels teus problemes, en aquest sentit, les dones empoderades, lliures, són la causa de la seva solitud. Demostren que creuen en la relació afectiva com a domini i submissió, si no tinc parella és perquè ella és lliure i vol respecte. El nom en anglès serà nou, però el fet no és cap fenomen, és una realitat més vella que pastar.

Aquest propòsit de millora i esmena serà molt llarg i difícil d’aconseguir, però no defallirem, continuarem exigint que els homes de mentalitat masclista canviïn, aprenguin dels joves que són feministes i estableixen relacions afectives amb respecte, que parlin amb molta gent que creu que les relacions humanes ens enriqueixen si les mantenim sense domini, sense por, sense patiment.

Promeses, deia, aquestes sí que són difícils de complir si hem de parlar en general, no individualment. Podríem demanar promesa de bones relacions entre els diferents grups polítics a les Corts, no en el sentit que va fer el cap d’estat com sempre tan dretà, partidari del: tots són iguals. Al contrari, seria promesa de bona educació, de no insultar, de respectar la manera de pensar de cadascú, en una paraula ser demòcrates, entre els grups de l’oposició PP i Vox quan es dirigeixen a la pluralitat dels grups que donen suport i mantenen el govern central.

Aquesta part la podríem posar també al Parlament de les Illes Balears tan desprestigiat en aquesta legislatura per la Presidència, com pels debats que promouen els grups ultradretans com Vox-PP.

Començarem un any més amb nadons que han nascut recentment, que duen alegria a les famílies, amb pèrdues de persones que ens han deixat i que tindrem ben presents en el record, amb la tristesa inevitable quan els enyorem, enmig de les festes.