L'actual farsa de debat sobre un 'finançament singular' per a Catalunya ens retrotrau als debats circulars i autonomistes de fa una, dues i tres dècades.

Aquells debats que tant bé va escenificar i resumir un famós esquetx del programa de TV3 'Polònia'.

L'escena mostrava el president Artur Mas reclamant a Rodíguez Zapatero «una merda punxada en un pal». El president espanyol, després d'uns segons de perplexitat, li concedia, i això despertava, automàticament, una onada d'indignació i protesta a diverses comunitats de l'Estat, a la premsa madrilenya i entre diversos presidents de comunitats autònomes, que exigien acabar amb aquell «tracte de favor cap a Catalunya» i reclamaven per a la seva comunitat «una merda punxada en un pal»... de fet, la comunitat de Madrid n'exigia dues.

Aquell retrat era tan grotesc com encertat i avui és encara vigent.

De totes maneres, per entendre les reaccions contra la nova farsa anomenada 'finançament singular' per a Catalunya, segurament seria més exacte recórrer a un altra acudit. Aquell que diu que a un pagès se li apareix un geni i li diu que pot triar el desig que vulgui, que ell li concedirà. El pagès desconfia i li pregunta: «si jo deman tenir més quarterades de terra, o més vaques, me les concediràs?» el geni li contesta afirmativament, però afegeix: «pots demanar el que vulguis i et serà concedit. L'única condició que hi ha és que del que et sigui concedit a tu, li serà concedit el doble al teu veí». Aquí el pagès canvia de semblant i després d'una breu cavil·lació diu al geni: «idò arrabassa'm un ull».

Nosaltres voldríem per a les Balears una presidenta amb una mirada oberta. I no torta.