L’Argentina és el país del món que més immigrants de les Illes Balears ha rebut al llarg de la història. Dels quasi 40.000 ciutadans de les Balears que viuen a l’estranger, 22.500 resideixen a algun país del continent americà, essent l’Argentina el país amb un major nombre d’illencs: 8.616 (dades de l’INE, a dia primer de gener del 2021).

A banda de ser una destinació històrica habitual dels migrants de les Illes Balears en els darrers dos segles, l’Argentina ha estat també un important país d’origen pel que fa a la migració de gent cap a les Illes Balears, essent la crisi del voltant de l’any 2.000 (quan el conegut «Corralito») una de les que major migració varen provocar al país llatino-americà. Les Balears aleshores hi varen ser receptores d’un gran nombre de migrants argentins, un fet que també augmenta el nombre de persones que retornen o emigren a l’Argentina en l’actualitat, ja que, pel que fa a les dades i estadístiques, actualment si retornen al país d’origen ja ho fan com a ciutadans de les Balears (un fet que cal tenir en compte a l’hora de xerrar de xifres i percentatges, i que és molt difícil de dividir entre migrants, per exemple, de primera o segona generació, o migrants nacionalitzats retornats, etc).

• Els casals balears i la seva activitat als segles XIX i XX: el cas de Mallorca Nova

Una de les dates de les quals tenim més informació ronda l’any 1905, moment en el qual un grup de ciutadans provinents de les Balears varen crear un comitè d’ajuda solidària per tal d’organitzar-se i poder realitzar enviaments periòdics cap a les Balears, amb queviures, roba i, entre d’altres, se’n podria destacar el calçat (perquè n’hi havia molta tradició i professionalització en el sector del calçat entre el gran nombre de migrants illencs arribats a la capital argentina).

Tal com vàrem comentar també a l’apartat del cas de Catalunya, la constitució del comitè d'ajuda solidària anomenat Mallorca Nova no va ser possible a l'interior del Centro Balear degut a l’adhesió del seu president, Mateo Albertí, a la causa franquista. Per tant, a partir de l’aixecament franquista, la creació de grups de suport i de solidaritat amb els compatriotes republicans al voltant del Centro Balear es va trobar l’oposició, ni més ni menys, que del seu president. Per tant, de la mateixa manera que varen fer ciutadans provinents d’arreu dels Països Catalans, els ciutadans provinents de les Balears que volien organitzar l’ajuda i solidaritat amb els seus germans ho varen haver de fer des del Casal Catalán, un fet que va reunificar els lligams entre els habitants provinents dels territoris de parla catalana.

A Mallorca Nova hi va destacar el conegut actor de teatre i cinema Mario Lozano qui, juntament amb residents balears de l'altra associació anomenada La Protectora Balear, on també hi era José Orfila, va acabar de donar-li forma a l’entitat. La seva principal activitat es va centrar en la protecció dels nins i nines illenques afectats per la situació de desemparament, fam i misèria que deixava la guerra a les Balears.

Una de les fórmules va ser el padrinatge, on l’activitat se centrava en cercar gent que volgués i pogués apadrinar un o diversos nins proposat a les llistes que es confeccionaven i s’actualitzaven constantment amb informació i fotografies de cadascun dels nins. Amb els recursos econòmics que es cobraven mensualment es compraven aliments, roba i calçat.

Arribats aquí, el calçat mereix una menció especial, ja que la proposta de confeccionar calçat infantil per a enviar-lo als nins i les nines de les Balears va tenir una gran acollida entre els residents provinents d’aquestes illes, els qual no eren pocs. Concretament al barri de Boedo de Buenos Aires s’hi trobava una col·lectivitat d’illencs coneguda per la seva llarga tradició de confecció de calçat.

A la tesi publicada per Saul Luis Casas, «La guerra civil española y el antifascismo en la Argentina (1936-1941). Los baleares y la ayuda a la República» (Universidad Nacional de La Plata, 2006), també hi trobam un fragment d’un altre testimoni que diu: "...Com al ‘36 ens vam adonar que les Illes Balears estaven completament abandonades sense protecció de cap naturalesa i el que més afectava d'acord amb els nostres sentiments era que la infància patia de necessitats imperioses, de roba, aliment... perquè la colònia balear s'identifica molt amb la indústria del calçat, aleshores amb els retalls, amb la bona voluntat del personal que treballava fora d'hora, sense cobrar, entre ells un senyor que no era balear, Antonio Delgado, per la sabateria Delgado de Florida i Sarmiento, el senyor va col·laborar amb tots nosaltres i (el seu) el personal treballava fora d'hora i confeccionaven (sabates), juntament amb un altre fabricant que no era espanyol que es deia Davini, però entenia la necessitat infantil..."

Tot el que es produïa era empaquetat i emmagatzemat fins al dia de fer l’enviament cap a l’Estat espanyol, el qual no era de forma directa. Les gestions de Natalio Botana director del diari Crítica, que va ser un dels fervorosos adherents a la causa republicana,van ser centrals en la forma i la manera d'enviar les càrregues des de Buenos Aires. Segons els testimonis, els enviaments arribaven al port de Marsella (França) i des d'allà se'ls enviava a les Illes Balears, a través de la contractació de velers encarregats a aquest efecte.

Tot i que les organitzacions comentades les hem trobat a partir de diverses publicacions, principalment acadèmiques, també podem dir que a l’actualitat (2024), i gràcies als comptes de difusió que aquests casals i entitats tenen a les xarxes socials és molt senzill seguir-los las pista i, fins i tot, contactar de forma directa amb ells. És així com també hem pogut conèixer nous col·lectius, alguns d’ells molt actius però que no han estat tan documentats com d’altres, fins ara. Un exemple en seria el Centro Balear de Santa Fe, el qual va celebrar el passat mes de setembre els seus 100 anys de vida, una festa que va comptar amb la presència de la Presidenta i d’altres membres de la Casa Balear de Buenos Aires. També celebren, entre d’altres, la festa anual en honor a la Verge de Lluc, així com cursos de ball de bot de forma regular. I així, podríem comentar també l’Agrupación Mallorca San Pedro, La Menorquina Casa Balear Córdoba, etc. Resumint molt, amb el pas dels esdeveniments i de la mateixa forma que va passar amb els casals catalans, seguint la mateixa tendència unificadora els migrants de les Illes Balears hi varen unificar la Protectora Balear i el Centro Balear, de la qual hi va néixer la Casa Balear de Buenos Aires. Actulament es ben activa i també s’hi pot trobar fàcilmet a les xarxes socials.

Més recentment, i arran de la visita que va realitzar la Presidenta Armengol l’any 2022, per a participar del XXIV Ple del Consell de les Comunitats Balears a l’Exterior, també vàrem conèixer (els qui no la coneixíem) la Casa Balear de Rosario, la qual també realitza activitats regularment. A més, el 15 de juliol els casals de llatinoamèrica celebren el Dia Internacional de les Comunitats Balears a l’Exterior, normalment amb trobades de col·lectius i activitats als casals.

• El cas de la colònia de San Pedro

Pel que s’ha pogut documentar fins aleshores, també es podria destacar el cas de l’emigració de mallorquins a la ciutat de San Pedro (província de Buenos Aires) com un dels principals moments de creixement poblacional de catalanoparlants a l’Argentina. La ciutat de Sant Pedro és a unes dues hores en cotxe de la capital argentina, i des de fa més de dues dècades tenen l’ensaïmada com a producte tradicional local, arribant-hi a celebrar anualment la Fiesta Nacional de la Ensaimada Mallorquina, la qual l’any 2023 ha arribat a la seva vintena edició.

I pel que fa a la llengua, concretament a l’entorn de la colònia de San Pedro, hi trobam també aquest fragment de la publicació «La llengua dels mallorquins de San Pedro»: «El mallorquí de San Pedro és una variant del català que es va parlar a San Pedro, a Argentina, des de finals del segle XIX i durant el segle XX, importada per una colònia de gent provinent de Manacor i Felanitx» («La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina)», de Brauli Montoya Abat; 2007).

A banda de les publicacions acadèmiques i les noves vies informatives obertes per les xarxes socials, actualment també disposam de nombrosos reportatges, com ara el documental «Fent les argentines», dirigit per Pere Salom, estrenat el 2022 i que actualment continua projectant-se als casals balears de l’Argentina. El documental es pot visualitzar a la plataforma d’IB3. (enllaç?)

Fonts i enllaços:

• «La guerra civil española y el antifascismo en la Argentina (1936-1941). Los baleares y la ayuda a la República», de Saúl Luis Casas (Universidad Nacional de La Plata, 2006) https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/fundacioCatedraIberoamericana/archives/luis_cas.dir/luis_casas.pdf

• «Entre Franco y Perón: memoria e identidad del exilio republicano español en Argentina», de Dora Schwarzstein (2001)

• «Quan a l'Argentina es parlava català», de Mar Pons (16/05/2021) https://www.elnacional.cat/ca/cultura/marc-pons-quan-argentina-parlava-catala_610205_102.html

• «Catalans en el naixement de l’Argentina», bloc de Joan Baeza (03/09/2017) http://joanbaeza.blogspot.com.es/2017/09/catalanes-en-el-nacimiento-de-la.html

• Facebook de la Casa Balear de Buenos Aires www.facebook.com/casabalear.ba/

• Documental «Fent les argentines», documental de Pere Salom (2022) https://ib3alacarta.com/play/tv/fentlesargentines/