El casos de Joan Larreu i Domènec Matheu

Aquests és el cas de Joan Larreu i Espeso, un balaguerí que es va convertir en el primer vocal de la Primera Junta i el fundador de la primera acadèmia militar del Rio de la Plata. Domènec Matheu i Xicola, nascut a Mataró, no només va ser també primer vocal de la Primera Junta si no que va ser el tercer president de la Primera Junta. Aquesta Junta va ser la que es va crear durant la Revolució de Maig de 1801 i que, sis anys més tard, declararia la independència de l’Argentina.

Arribats aquí, cal comentar la Companyia de Minyons Catalans o Voluntaris Urbans, ja citada a l’inici d’aquesta secció, en l’entrada dedicada als primers catalanoparlants en trepitjar l’Argentina (enllaç?). Aquesta Companyia va ser una milícia que va participar en la reconquesta de Buenos Aires durant la invasió anglesa del 1806. Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i, el balaguerí citat abans, Joan Larreu la van impulsar. També hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac. El 1809, aquest cos de voluntaris va participar en la revolta contra el virrei Santiago de Liniers, moviment que acabaria amb la revolució de maig del 1810 i la proclamació de la independència de l'Argentina el 1816.

El 1807, en un segon intent d'invasió britànica, va destacar en la defensa el cos de Voluntaris Urbans comandat per Domènec Matheu i Xicola, futur president de la junta revolucionària el 1811. El 1809 el cos va participar, amb els membres dels terços de bascs i gallecs a l'assonada contra el llavors virrei Santiago de Liniers, per tal de formar una Junta que rebaixés el poder que havia aconseguit la població espanyola americana. Derrotats per les tropes criolles, va finalitzar l’oposició dels peninsulars, consolidant-se amb la Revolució de Maig del 1810 i obrint el camí a la proclamació de la independència del territori argentí el 1816.

A Buenos Aires, una placa de marbre exposta a la Plaça de Catalunya ho commemora. De vora una escultura de Lluís Companys, aquest marbre explica la presència i la importància per a la ciutat de la participació dels abans esmentats.

El cas de la família Pallarols

Així mateix, també cal anomenar la família Pallarols, orfebres catalans que daten del 1750, establerts a Buenos Aires el 1804, dels quals encara a dia d’avui se’n conserva la realització del bastón presidencial, vara de comandament que ostenta el o la presidenta de la República Argentina. Generació rere generació han forjat un llinatge lligat totalment a l’orfebreria.

Arribats aquí, podem recordar l’entrada que el dBalears va dedicar a aquest llinatge, respecte a l’actual disputa per la creació del bastó presidencial que Pallarols, suposadament, havia de lliurar a Milei, així com la segona entrada on, finalment, aclareix la situació i, finalment, el bastó presidencial es encarregat a un altre orfebre.

Fonts i enllaços:

• «Voluntaris Urbans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona

• «L’ultradretà Javier Milei romp amb quaranta anys de tradició orfebre i empunya un nou bastó presidencial», de Mariu Verdú, per al dBalears.cat (25/01/2024) https://www.dbalears.cat/ara/mon/2024/01/25/389185/ultradreta-javier-milei-romp-amb-quaranta-anys-tradicio-orfebre-empunya-nou-basto-presidencial.html

• «La nissaga d’orfebres catalans encarregada dels bastons presidencials de l’Argentina», de Mariu Verdú, per al dBalears.cat (03/12/2023) https://www.dbalears.cat/ara/mon/2023/12/03/387575/nissaga-orfebres-catalans-encarregada-dels-bastons-presidencials-argentina.html

• «La ruta catalana a Buenos Aires», del bloc «Fuet i Mate» https://fuetimate.com/la-ruta-catalana-a-buenos-aires/