Ja arribam al cap damunt de la costa de gener. Costa pujar-la, encara que quan costa més és quan ets a baix. És per allà, al començament de la pujada que l’inicies descontrolat i aviat es noten els anys a les cames i les despeses a les butxaques. Llegeixes o escoltes les notícies i en algun moment t’agafen ganes de dir: Que ve el jutge! Que ve el jutge! Es veu que camina un home molt decidit que vol enxampar algú. Arriben els politicatxos i et lleven la preocupació. El jutge no et cerca a tu, vol aglapir el de sempre, el pròfug, el delinqüent, l’anticonstitucional, i ara el vol acusar de terrorisme, per poder dir-li també el terrorista. Et poses a pensar que aquests espanyolarros han perdut el seny. Et poses a pensar en el terrorisme d’Irlanda, amb el d’Euskadi, o amb el de Hamàs. I penses a veure què ha fet aquest home, o què va fer entre el 2015 i el 2020. Quins són els seus actes violents, els morts ocasionats, les bombes fetes esclatar i ón. On són els seus discursos animant la turba a la violència? Qui eren els violents? Els piolins o els votants? Qui repartia llenya i porrades a la dreta i a l’esquerra? Se cerquen ferits davall les pedres. Policies amb greus seqüeles perquè qualque desxelebrat els va tirar pedres o trossos de rajoles del carrer. Contenidors cremats. No se cerquen els manifestants violents que causaven algun desastre, precisament per fer veure que les manifestacions no eren pacífiques. Tot això se sabia en el moment que passava, però ha passat el temps i ara es vol girar la truita i fer veure que es causava terrorisme. El terrorisme sempre sol anar contra el poble, contra la població, però ara volen que el poble sigui el terrorista i que el líder del poble en sigui responsable, com si el líder del poble, en aquests cas Puigdemont hagués tengut llocs d’ensinistrament per ensenyar i per formar terroristes.

Arribats en aquest punt i acostumat a l’hàbit de massa espanyols que es dediquen a pervertir el llenguatge, la semàntica del llenguatge, el significat de les paraules, vull tornar a aprendre què és terror, què és terrorisme i què és terrorista, perquè aquestes paraules no poden ser usades tan alegrement, ni per polítics espanyols de la dreta i de la dreta extrema ni per tertulians d’ínfima categoria. Per això aniré a diccionaris i a enciclopèdies i no a la wikipèdia per comprovar si vaig assimilar malament el seu significat i per veure si Puigdemont pot desaparèixer dels beneficis que pot proporcionar la llei d’amnistia que encara s’ha d’aprovar. El terror és tenir por extrema, una por que pot produir tremolors al cos. El terrorisme és la utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. Aquesta la solen practicar els estats totalitaris o grups de persones. I terrorista és la persona que practica el terrorisme. Totes aquestes definicions s’allunyen totalment de la història i de la vida del president Puigdemont. Per què es vinclen les paraules, per què es distorsionen els significats per part de certes persones i de certs polítics quan volen fer anar l’oli allà on ells volen? No se n’adonen que fent aquest desgavell de discurs es van apartant de les seves obligacions públiques i van prevaricant? Llavors s’escandalitzen si algú pensa o diu que prevariquen. Doncs sí, prevariquen. Aquest fet que tan poc els agrada als que presumeixen de voler ser demòcrates, quan tampoc no deuen saber què significa aquesta paraula.

Qui és que vol encausar Puigdemont com a terrorista perquè no es pugui beneficiar de la llei d’amnistia? Doncs és el jutge García Castellón. Acudiré a les xarxes socials per saber qui és aquest jutge. I allà trobaré que el 1998 aquest jutge investigava els crims de la dictadura militar xilena i que va rebutjar processar Pinochet. El 2000 va deixar Espanya després de ser nomenat jutge d’enllaç a França pel Govern d’Aznar. El 2012 el govern de Rajoy el va nomenar jutge d’enllaç a Itàlia. Així va passar més de 16 anys a l’estranger ocupant llocs de poca feina i amb un sou de 120.000 euros anuals. I per què decideix tornar a Espanya? Perquè el president de la Comunitat Autònoma de Madrid Ignacio González era investigat i perquè Ignacio i el cas Lezo conspiraven per apartar de la investigació el jutge Eloy Velasco, que no els era gens favorable i per això varen fer tornar a Espanya el jutge García Castellón, que els ajudaria en aquella causa. I així va esser, García Castellón va rebaixar de 4.000.000 a 200.000 euros la fiança de Pablo González, germà d’Ignacio González, líder de la trama Lezo i així va poder abandonar la presó. Igualment García Castellón va fer que Ignacio González pogués sortir de la presó, pagant una fiança de 400.000 euros. Això ocorria els anys 2016 i 2017. El 2018, García Castellón va arxivar la investigació contra el rei Juan Carlos per la mateixa causa que l’investiga la fiscalia suïssa. El 2019 García Castellón arxiva la causa contra el president de la Regió de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez del partit popular. Anticorrupció demanava per aquest president dos anys de presó per frau, suborn i revelació d’informació reservada en el marc de la trama Púnica.

L’Audiència nacional va assenyalar incoherències a l’auto de García Castellón i va imputar novament Pedro Antonio Sánchez, però García Castellón va tornar a arxivar la causa contra l’expresident murcià el febrer de 2020.

En definitiva, aquest és el jutge García Castellón i aquesta és la manera d’actuar del PP: Jutges i amics del PP, ascendits pel PP perquè jutgin el PP. I ara volen que aquest mateix jutge sigui el que acusi de terrorista el president Puigdemont per llevar-li els beneficis d’una futura llei d’amnistia. No hi pot haver grau més gros de mentides, enganys i prevaricació. Vosaltres mateixos!