S’acosta Nadal. Significa que s’adora el nin Jesús? No, significa que s’acosten moltes panxades. Significa l’abandonament de totes les dietes. Significa reunions familiars que desperten problemes familiars. Els que s’havien de morir es moren i els que havien de néixer, neixen. Miracles? Tots els que vos pugueu imaginar. La imaginació és lliure. La imaginació s’ha guanyat el dret a la llibertat. Llibertat que no és la que la dreta predica. Ni la que predica la dreta extrema. Aquesta dreta que ha perdut el caparrí. Aquesta dreta que quan vol ben parlar de la Llei d’Amnistia, li diu la llei del perdó. Quin perdó, senyors ignorants? Qui ha comès algun delicte? Tots els que els mals jutges espanyols varen condemnar no havien comès cap delicte dels que els varen imputar. La Llei d’Amnistia no és altra cosa que posar les coses al seu lloc. Aquestes coses que els polítics espanyols, ajudats pels jutges espanyols varen treure del seu lloc. Posar urnes no és cap delicte. Votar no és cap delicte. Manifestar-se no és cap delicte. Si no ho creis, demanau-ho al PP i a VOX que no es cansen de manifestar-se, encara que no saben ben bé per què. O si ho saben, s’equivoquen. Fan pena, quan volen trobar terroristes davall les pedres de les terres del Principat. Segurament són d’aquelles persones que admetrien la Llei d’Amnistia si els qui ells creuen que són culpables reconeixen la culpa. Poden fer una sèrie turca o espanyola, si volen, tenen l’argument preparat. Si volen tenir raó que els la donin. No sé si és hipocresia o no, però gràcies per tot i moltes felicitats, no tan sols per aquestes dates, sinó per sempre.
Cada dia ens mostren com es roba a persones de la tercera edat, a persones de la segona edat i a totes. Cada dia ens ensenyen com s’estafa els descuidats o les persones no descuidades, però que no se’n temen. El Nacional.cat ha descobert molta altra gent que ens roba i aquesta és la informació: L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha cobert 25 llocs de treball, són els de coordinadors d'àrea amb retribucions de fins a 115.720 euros bruts anuals. Més de la meitat, 14, en total, supera el sou del president Pedro Sánchez (90.010 euros bruts anuals) i la gran majoria,19 dels 25, cobren més que els ministres (79.415 euros). Entre aquests directius es manté alguna cara de la política, com la històrica regidora barcelonina, crec que era comunista, Imma Mayol, tres vegades cartell electoral d'ICV, que continua de directora d'Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana. La designació d'aquests 25 coordinadors, aprovada en el darrer ple de l'AMB, és provisional fins que acabin les convocatòries de personal directiu o fins al pròxim 31 de març de 2024.
La major part són càrrecs que provenen de l'anterior etapa, quan la presidència era d’Ada Colau, i ho ha considerat una herència el seu successor Jaume Collboni. Si es comparen els coordinadors de l'AMB amb els seus homòlegs de l'Ajuntament de Barcelona, gerents d'àrea i directors generals d'empreses públiques i amb els de la Generalitat de Catalunya, directius d'entitats del sector públic, resulta que, percentualment, hi ha més centmileuristes entre els càrrecs metropolitans. Així, 9 dels 25 coordinadors de l'AMB supera una retribució bruta anual de 100.000 euros, mentre que a l’Ajuntament n'hi ha 22 de 68 (amb una ràtio d'un de cada 3) i a la Generalitat, 53 de 246 (un de cada 4,6).
I si es comparen per imports, el topall dels metropolitans és més elevat que el de l'Ajuntament, exceptuant el de la directora de Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Marta Labata, que amb 140.000 euros ostenta el rècord del sector públic català, però és inferior al de la Generalitat. Així, el topall de l'AMB està en 115.720 euros; el de l'Ajuntament, en 113.670 (amb l'excepció de Labata); i el de la Generalitat, en 120.773 euros (una vintena de directius percep aquest import, però també amb una excepció, Olga Pané, directora del Consorci Mar Parc de Salut, que supera els 126.000 euros). Què trobau a tant de sou? Qui ens roba, Espanya o les principals institucions del Principat?
Podem trobar la simpaticona i futura aspirant a dominar el PP i Espanya, la senyora Ayuso, apareix al twitter fent un dels seus discursets, dient entre altres coses, que vol que el port marítim de Madrid sigui el port de València, i per això diu que han d’anar de la mà com si d’un bon matrimoni es tractàs, ja que les dues comunitats, Madrid i el País Valencià tenen l’objectiu de convertir-se en el nodes logístics del sud d’Europa. I li contesta un tal Aaron que li diu: «Estimada, primer la mascletà, després el circuit, Madrid capital mundial del flamenc, i ara el port de València? Et falta el bicorni al revés… i els teus llepaculs cridant-te ‘vive l’impératrice’». I un tal MARC hi afegeix: «Sí i Sevilla també és Madrid. I Vigo. I Saragossa. I Santander. I París és Madrid. I Londres és Madrid. I… Anau vos-ne allà on no hi plou. Vénga».
El twitter va ple de notícies que es refereixen a morts palestins i a morts israelians. Tothom vol tenir raó en aquesta guerra o genocidi. Aquí tan sols vos en posaré dues o tres: «A París, un islamista va degollar un professor d'institut. La sentència diu que els còmplices són culpables», «A la TV egípcia, un imam diu que el territori d'Israel no els importa gens als musulmans. Només volen matar tots els jueus, a tot el món». «Ara mateix, a Darfur, al Sudan, els musulmans estan fent una neteja ètnica, matant tothom que s'hi resisteix.»
Crec que en aquest acabament d’any els millors desitjos no hipòcrites que podem tenir són els que signifiquen que s’acabin les guerres al món, especialment la d’Ucraïna i la de Palestina. Que cobrin coneixement devers Rússia i devers Israel.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'he he expressat malament. Molt d'acord amb l'article. Però el titular en remet a un bonisme que en terra de parla catalana mai ha funcionat amb els partits feixistes, i per tal cosa, personalment, el faig irreal. Gràcies per estar al peu del canó senyor Lladonet.
Ho sent però aquest cop no puc combregar amb l'article. No puc desitjar felicitat a qui no ens vol bé com a societat específica en la llengua, o en qualsevol altre aspecte humà. Trobo que ja n'hi ha prou de posar sempre l'altra galta. Si volen ser els nostres enemics i ho demostren n'hem de prendre nota i no fer veure una altra cosa.