Fins fa uns anys, si algun titular hagués dit que, ja a principis de desembre, la gent només pensa en comprar regals de Nadal, hauria contingut un error de normativa, que hauria estat molt semblant al d’algú que hagués afirmat que, en el seu cas, es conforma amb veure la família i que no li calen regals. Haurien respectat la normativa, però, si haguessin dit que només pensen en els regals de Nadal o bé que es conformen amb ben poca cosa, per exemple. I això per què? Doncs ben senzill: mentre que en els primers casos el complement dels verbs pensar i conformar-se contenia una subordinada d’infinitiu, en els darrers el que segueix el verb són sintagmes nominals (els regals de Nadal, ben poca cosa).

Fins a la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) l’any 2016, la normativa deia bàsicament que, quan un verb, un nom o un adjectiu que demana un complement preposicional va seguit d’una oració d’infinitiu, la preposició que precedeix l’infinitiu només pot ser a o de. Per tant, el que hauria estat normatiu hauria estat afirmar que la gent pensa a comprar regals i que n’hi ha que es conformen a (o bé de) veure la família.

La GIEC, però, que anomena el fenomen alternança de preposicions, va introduir algunes modificacions respecte a la normativa anterior, malgrat que considera que aquelles normes són preferibles en els registres formals. En qualsevol cas, davant les subordinades d’infinitiu, es poden distingir tres situacions: (1) la dels verbs que regeixen en davant de sintagma nominal (per exemple, basar-se, consistir, capficar-se) i que tant admeten en com a davant d’infinitiu; (2) la de noms com interès, insistència, dificultat o confiança i verbs com confiar, somiar o insistir, que poden introduir l’infinitiu amb les preposicions en, a i de; i (3) la de verbs que regeixen amb (conformar-se, comptar, avenir-se, estar d’acord, etc.) i que la poden alternar amb a o de davant d’infinitiu (excepte en predicats simètrics com tenir relació o tenir a veure, que només admeten amb).

En resum, si actualment algú diu que la gent només pensar en comprar regals o bé que es conforma amb veure la família, no comet cap error de normativa. Ara bé: què passa si afirmem que la gent només pensa en que els regalin coses? Si voleu saber la resposta a aquesta pregunta, llegiu els propers apunts lingüístics.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)