La setmana passada vaig transcriure la primera part del vídeo que vos vaig indicar que demostra el que es diu en el títol, amb documentació i tota casta de proves, que no és una qüestió de l’opinió ni dels coneixements de qui escriu, sinó que és la transcripció d’un vídeo que s’ha elaborat a partir dels documents de l’època. A veure si els comentaristes baraters aprenen a llegir i se n’adonen, i des d’aquí els dic que dorm perfectament sense cap tipus de medicament. Començaré i continuaré el vídeo repetint la darrera frase del primer article. Aquí el teniu:
«Per cert avui, 309 anys més tard només el 8% dels jutges que actuen a Catalunya escriuen les seves sentències en català. Però el Decret de Nova Planta només era la part «pública» de l’operació. Per tractar qüestions com la de la persecució del català Felip V va crear la «Junta Secreta». Quatre dies després de la promulgació del Decret de Nova Planta, el fiscal castellà José Rodrigo Villalpando va redactar una sèrie d’instruccions secretes destinades als «corregidores» que controlaven el territori. Unes instruccions que, atenció, «se les podria dar secretamente algunas cosas que deveran tener presentes, els corregidores, en el Govierno nuevo y en un País cuios naturales son belicosos, cautos y desconfiados». El punt sisè d’aquestes instruccions secretes diu als nous «corrregidores»: «La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominación o superioridad de los Príncipes o naciones» i «Los efectos de esta uniformización son mui beneficiosos porque así se entienden y obedecen mejor las Leyes y Ordenes». «Pero como cada», nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular se necesita de algun tiempo para lograrlo». Cal dir que aquí Villalpando la va clavar, perquè 309 anys més tard, aquí estem, parlant català. Per eliminar el català Villalpando té una estratègia que requereix secret: «El genio de los catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su País» per això diu que «parece conbeniente dar sobre esto instrucciones mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado».
Aquesta instrucció secreta del 1716 és la més famosa, però a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid encara es guarden les instrucciones secretas del 1717, 1721 i 1730. Des de llavors, la persecució violenta, implacable, pública o secreta del català no s’ha aturat:
1768: prohibició del del català a les escoles del Principat. 1772: prohibició del català als llibres de comptabilitat. 1778: prohibició de l’ensenyament en català a Mallorca. 1801: prohibició del teatre en català. 1837: càstics als infants quan parlin català a les escoles. 1862: prohibició de les escriptures notarials en català. 1870: El català prohibit al registre civil. 1896: El català prohibit a les converses telefòniques. 1924: Enduriment dels càstics als mestres que parlin català.
La brevíssima república espanyola va millorar les coses per molt poc temps. Però fins i tot en temps republicans, gent molt d’esquerres es va unir per frenar el català. Aquest és José Antonio Balbontin, diputat sevillà del Partido Social Revolucionario: «Yo estoy convencido de que el grito de «proletarios de todos los países, uníos», referido a Espanya, es perfectamente realizable, pero para ello es indispensable que una a los obreros catalanes y a los obreros del resto de España el lazo del castellano». El «lazo del castellano» que pocs anys després va utilitzar Franco durant quaranta anys per escanyar els catalans…
Cal mirar enrere i veure què va passar fa 309 anys per entendre què passa avui: Un estudi de la Plataforma per la Llengua va destapar que només durant l’últim trimestre de 2020, el gobierno del PSOE i Podemos va aprovar 53 normes que discriminaven la llengua catalana. El castellà és la llengua materna de molts dels nostres amics, veïns, parelles, avis i pares. És evident que ells no són responsabfles de les arrels violentes de la imposició del castellà a Catalunya. Però avui quan els supremacistes castellans prometen endurir la persecució al català, és imprescindible el compromís de tothom per defensar el català, sigui quina sigui la seva llengua materna, i aquí cedeixo la paraula a Albano (qui parlava era la seva dona Marta): «La meva llengua materna és el castellà i sempre ho serà i sempre parlaré en castellà amb la meva mare. M’estimo la meva llengua materna. Però justament perquè m’estimo el castellà, no puc permetre que uns quants supremacistes facin servir la meva llengua materna per eliminar la llengua materna de la Marta (la seva dona). Crec que la defensa del català davant els supremacistes espanyols també és responsabilitat dels que tenim el castellà com a llengua materna». I acaba el vídeo tornant a parlar Marta: No sabem si els partits seran capaços d’aturar a les urnes espanyoles la catalanofòbia i el supremacisme castellà. Però a OCTUVRE tenim clar que és imprescindible enfortir-nos com a comunitat. L’historiador Francesc Ferrer i Gironès va escriure l’any 1985: «Els ciutadans de Catalunya hauríem de saber i tenir present que l’odi projectat contra el nostre idioma té uns origens molt llunyans. (…) Cal donar una perspectiva històrica als que lluiten per la supervivència de la nostra llengua, siguin catalans d’origen, de destinació o d’adopció». Fem aquest vídeo amb l’esperança que sigui un gra de sorra per aconseguir-ho. PASSA-HO. (El vídeo es pot trobar a Yotube i és obra de l’organització OCTUVRE)
ala dreta si girau es pantellot con jo faix y aixi heu veix mes be que la esquera, dreta o izquierda, es des perrucot es un bossot, aixo es lo que mos duen per pasa el rato o s'horeta, el que vulgue. Ha jo tot ja em va bè. y si no me aguant. quin remei ya ha.
Empezando per un que a esser batle de Ibiza durante es franquisme y llavors ministro de Aznar.
Lo que larga ara, en Lladonet, se hace en la actualidad en Cataluña. Peor. De aixó no diu res. un talibán fanátic. aquest que mos duu videos per fotra a reir. Si tod lo den lladonet, es igual, apaga i anem.
Tot inventado hi los ay que heu creven.
Am sa perruca des bossot de la derecha estaria molt bien.
y guapo y polit.
Es meu sogre, en Joan Vendrell, del Masnou, dissortadament ja traspassat l'any 2020, em va explicar com l'any 1940, a 15 anys, va salvar la vida d'un vell que anava cantant pes Passeig de Gràcia sa cançó popular barcelonina "Baixant de la Font del Gat". Quan va veure que una colla de soldats "nacionals" s'hi acostaven amb mala jeia, es meu sogre es va fer passar pes seu nét, li va agafar es braç i li va dir: "Padrí/Avi, és hora d'anar a ca nostra". I així el va salvar. Segurament hauria acabat mort o apallissat. Així va arribar es castellà a Catalunya.
Està més que clar que el català és la llengua del nostro país, els Països Catalans, i el castellà és foraster. Això ho sap tothom !, I qui digui el contrari no és un ignorant si no un fatxa espanyol !
Del valencià (per a mi català, meridional) també vaig llegir les mateixes prohibicions "secretes". I de la mateixa època. De fet, a Ontinyent (la Vall d'Albaida -País Valencià -), al temps de Franco, i no al principi, si la Guàrdia Civil et sentia parlant amb el teu amic pel carrer (o siga, no et dirigies a ells) i et pegava.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé per Octubre.cat per persistir en la consciència i en la nostra lluita comuna.
ala dreta si girau es pantellot con jo faix y aixi heu veix mes be que la esquera, dreta o izquierda, es des perrucot es un bossot, aixo es lo que mos duen per pasa el rato o s'horeta, el que vulgue. Ha jo tot ja em va bè. y si no me aguant. quin remei ya ha.
Empezando per un que a esser batle de Ibiza durante es franquisme y llavors ministro de Aznar. Lo que larga ara, en Lladonet, se hace en la actualidad en Cataluña. Peor. De aixó no diu res. un talibán fanátic. aquest que mos duu videos per fotra a reir. Si tod lo den lladonet, es igual, apaga i anem. Tot inventado hi los ay que heu creven. Am sa perruca des bossot de la derecha estaria molt bien. y guapo y polit.
@ Pere Soler MATUTES De los Matutes de toda la vida? En Ibiza los conocemos bien...
Es meu sogre, en Joan Vendrell, del Masnou, dissortadament ja traspassat l'any 2020, em va explicar com l'any 1940, a 15 anys, va salvar la vida d'un vell que anava cantant pes Passeig de Gràcia sa cançó popular barcelonina "Baixant de la Font del Gat". Quan va veure que una colla de soldats "nacionals" s'hi acostaven amb mala jeia, es meu sogre es va fer passar pes seu nét, li va agafar es braç i li va dir: "Padrí/Avi, és hora d'anar a ca nostra". I així el va salvar. Segurament hauria acabat mort o apallissat. Així va arribar es castellà a Catalunya.
Està més que clar que el català és la llengua del nostro país, els Països Catalans, i el castellà és foraster. Això ho sap tothom !, I qui digui el contrari no és un ignorant si no un fatxa espanyol !
Del valencià (per a mi català, meridional) també vaig llegir les mateixes prohibicions "secretes". I de la mateixa època. De fet, a Ontinyent (la Vall d'Albaida -País Valencià -), al temps de Franco, i no al principi, si la Guàrdia Civil et sentia parlant amb el teu amic pel carrer (o siga, no et dirigies a ells) i et pegava.