Agenda 1230, sí, no és un error. Em sap greu si vostè és un empleat d’una entitat financera que col·labora en la concessions de crèdits per implantar els objectius contemplats en l’Agenda 2030. O si és un funcionari o un polític al servei dels cercles de poder que la promouen. A Mallorca fa gairebé vuit segles que estam desenvolupant una agenda 1230. Quan les Nacions Unides, el Planeta Terra, tiri coets per celebrar l’Agenda 2030, a Mallorca, amb la discreció que ens caracteritza als illencs, comptarem 800 anys de camí cap a la igualtat entre ciutadans plenament integrats i cap a la implantació dels drets humans. No és un error, no. L’1 de març del 1230 no va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de Les Illes Balears per la gràcia de Sa Majestat el Rei Joan Carles I. L’1 de març del 1230 és la data de la Carta de la Franquesa, legislada per Sa Majestat el Rei Jaume I. No era el Rei d’Espanya ni de cap corona o regne part d’Espanya perquè segons, per exemple, la Universitat de La Rioja, Espanya va néixer com a nació el 1808.
L’Agenda 1230 mallorquina, més endavant de les Balears, va reconéixer la petita propietat privada, la llibertat comercial, la tolerància religiosa, la separació entre els poder civil i el religiós, i els mecanismes per limitar la concentració de terres, entre altres molts de drets. Així ho recull l’historiador Antoni Pons i Pastor en un article periodístic publicat per Francesc Roda. També n’està disponible un meravellós estudi crític de Benet Pons Fàbregues publicat el 1917 a l’enllaç i l’excel·lent article publicat per 'Diari de Balears' fa un parell de dies sobre aquest tema El cas és que entre el 1230 i el 1715, any quan es va interrompre per la força l’autonomia de les Illes Balears, Regne de Mallorca, es va posar en pràctica aquella “Agenda” del segle XIII que va permetre un creixement exponencial de Les Illes i que s’hi instal·lassin milers de famílies vingudes d’arreu de la Mediterrània amb l’esperança de poder ser, almenys, petits propietaris amb certes llibertats comercials (les religioses es van anar perdent en la pràctica). En tot cas, Mallorca sempre ha mantingut aquesta memòria que permet afirmar que ja fa 793 anys que lluita per mantenir uns drets avui reconeguts com a part dels que són inherents a qualsevol ésser humà. Lamentablement, el domini de recursos de l’Estat que es construeix sobre la nació espanyola, definida pels experts a partir del 1808, fan ombra a una carta de drets molt anterior a la de l’Estatut d’Autonomia. No tinc cap testimoni que em confirmi que la coincidència de la data no va ser casualitat i que, d’alguna manera, la intenció era anul·lar el record de la Carta de la Franquesa del 1230. Ara, no seria estrany, doncs l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 1983 no esmenta aquest important precedent. Concretament, l’Article 6, al punt 3, prega “El dia de les Illes Balears és l’1 de març.” sense afegir res més, ni un record als més de 700 anys de tradició de llibertats a Mallorca, interromputs per la Casa Reial borbònica. Per ventura, si es torna a reformar l’Estatut d’Autonomia, seria bona idea esmentar aquesta Agenda 1230 i l’aspiració de les Illes Balears i de la Catalunya Nord a prosseguir el seu camí dins Europa com a regne independent dels Estats continentals.
