Si pensam en els turcs i en els sirians, haurem de concloure que nosaltres tenim sort, perquè sembla que vivim en una zona que no és volcànica. Enguany ens hem lliurat, crec, d’huracans destructors i de pluges que ho inunden tot, i d’aquests fenòmens sabem que no en som lliures, com antany s’ha demostrat. Del que no ens lliuram tampoc és de polítics inútils, i que es troben arrossegats per una torrentada o per una riuada neoliberal. Tenen obsessió per anar privatitzant serveis. No van de feina. Són uns irresponsables quan eludeixen tenir-ne. Que si l’escola, que si la sanitat, que si les torres de control de l’aeroport, i així una cosa rere l’altra. I del que se n’encarreguen com és de tota la tropa de funcionaris, permeten que es posi de moda allò del “torni vostè demà”, un demà que es perpetua; igual que a la sanitat, que permeten que moltes persones es morin abans de ser operats o abans de ser atesos. Igual que a l’educació que hi amollen lleis educatives que no entén ni la seva mare. I així els va. Aquesta és la tàctica. Lleis inintel·ligibles que la majoria deixen al marge, i que, al final, cadascú fa el que li passa pels nassos, amb inspectors ineptes, que tampoc no l’entenen i que viuen gràcies al temor ancestral que ocasionen, per allò de “alerta que demà ens visita l’inspector!”, i que tothom tremoli o preparin el tartamudeig en haver de parlar amb ell... o ella. Així que posem-nos a netejar consciències si gaudim d’una economia saludable i enviem objectes o doblers per a les víctimes del terratrèmol. I recordem també que existeixen damnificats per centenes de milers a Ucraïna, allà on els eficaços polítics que tenim hi envien tancs, caces i tota casta d’armament, que maten persones, els russos també ho són. Recordem que nosaltres, molts de nosaltres també som descendents de russos, aquells que en temps d’en Franco eren rojos i dimonions. Avui la nostra preocupació, a més de sobreviure, hauria de basar-se a esser més simpàtics i més empàtics amb els altres. A més d’estar disposats a defensar els nostres drets humans i els de la resta. Endavant!

Tornem a parlar de gent inútil, ja que hem de parlar de massa polítics. Durant el mes de gener d’enguany, al Maresme es podia llegir un gran cartell que deia que s’havien de seleccionar 6 persones migrades extracomunitàries en situació administrativa irregular per treballar en diferents departaments del Consell Comarcal del Maresme. El termini de presentació de sol·licituds va ser el 3 de febrer. Trobau que tenen coneixement aquests polítics que fan aquests desastres? Sembla que ho fan perquè la gent normal i corrent digui que els immigrants arriben aquí per robar-nos la feina. La feina d’aquests 6, qui ens la roba? Per què només pensen a omplir la senalla de vots de Vox? Perquè això és el que aconsegueixen.

A vegades, els governants de partits polítics diferents viuen en contínua discrepància i cap d’ells vol amollar el mac en terra, com dèiem quan érem petits, van uns contra els altres com fan ara els socialistes de Madrid amb els de Podemos que volen reformar pel seu compte la llei del sí és sí, i ni uns ni altres fan massa coses per posar-se d’acord, i això ho veim pertot, com al Principat, on la consellera Meritxell Serret no vol ambaixades catalanes a l’exterior i carrega contra Junts perquè aquests volen obrir noves delegacions a l’exterior, i diu el següent: “El que no farem mai serà generar i alimentar polèmiques interessades”. No volen alimentar polèmiques al seu voltant i les està generant en el si del seu govern. Com és possible tanta curtor de mires? Al final resultarà que els més feliços són els que s’abstenen a les votacions.

El fiscal general de l’estat espanyol Álvaro García Ortiz, aquell que fou designat pel govern espanyol, ha enviat a tots els fiscals els criteris per aplicar la reforma del delicte de malversació, que es va aprovar el desembre passat, després de l’acord entre els socialistes, Unides Podem i Esquerra Republicana de Catalunya. Segons 'El País', García Ortiz va donar instruccions perquè els fiscals no demanassin rebaixes de penes en els casos més greus, de manera que manifestava una coincidència total amb el pensament del jutge Pablo Llarena, el qual considerava que la reforma legal no havia de beneficiar els exiliats ni els condemnats per mor de l’1-O, als quals creia que calia aplicar-los el tipus de malversació més agreujada. Aquesta interpretació del fiscal García Ortiz s’hauria d’estendre a totes les causes judicials sobre l’1 d’octubre de 2017, com la que hi ha oberta al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.

L’acord de la reforma, que havia impulsat ERC, deixava clara la distinció entre malversació amb ànim de lucre i la que no tenia aquesta característica. La primera era la que preveia les penes fins a dotze anys de presó i, en canvi, la segona, contenia penes menors. El fiscal general considera que el “lucre personal” va més enllà de l’enriquiment directe. “L’ànim de lucre s’apreciarà en tots els casos en què el subjecte actiu obri amb consciència i voluntat de disposar de la cosa com si li fos pròpia, destinant-la a uns fins aliens a la funció pública amb l’objectiu d’assolir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol mena”, diu l’escrit de García Ortiz. I afegeix: “Per tant, l’element subjectiu s’apreciarà també quan el responsable del delicte no persegueixi l’obtenció d’un avantatge patrimonial o d’un augment econòmic personal”. Es veu que els fiscals i jutges espanyols volen que si lluites per la independència creient que obtindràs un benefici que això sigui malversalció i per això se’t castigui. Al final, voldran que els independentistes siguin el puntal i el pal de paller que sostengui l’economia espanyola que està fent fallida.