algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
19°

Inca, capital d'un país normal i El gran valor de la Constància

Dijous (Bo), 17 de novembre de 2022

Inca, capital d'un país normal

Inca és una ciutat orgullosa. Autosuficient. Però no vanitosa ni arrogant.

Inca és una ciutat equilibrada. Un dels pocs municipis que no té costa, amb el repte econòmic que això comporta a la Mallorca del sol i platja i els tretze milions de turistes per any. Per ventura per això, Inca va desenvolupar una potent indústria. Pell. Calçat, sobretot,

La societat inquera transmet una imatge de societat cohesionada. Tots els col·lectius aspiren a millorar i són autocrítics, però Inca va una passa per davant.

Inca és una ciutat culta. Curiosament deu ser el municipi mallorquí amb més poques infraestructures culturals públiques per habitant. Ho compensa essent la ciutat amb més infraestructures culturals impulsades per la societat o la iniciativa privada.

La societat civil organitzada inquera és modèlica. Una Obra Cultural potent i una sèrie d'ONG de feina i dimensió exemplars.

Políticament, és un oasi (els que viuen dins un oasi no en són mai conscients). Una esquerra emergent i cultivada, i una dreta civilitzada, cosa que dita en el país on Matas i Bauzá han arranat l'herba, no és poca cosa.

A Inca s'hi pot trobar una rara avis a Mallorca: una petita burgesia compromesa amb la llengua, la cultura i el País. L'altre dia a Alfàbia hi vaig veure volar fins a cinc voltors negres... en tot Mallorca no hi ha tants d'empresaris que exercesquin el mecenatge, en tant que retorn a la societat d'una part del que aquesta els ha proporcionat.

I, a més a més, té un club de futbol amb el nom més guapo del món: Constància.

Inca ens evoca una Mallorca que hauria pogut ser i no és. I, si més no en el somni, és la capital d'un país que no pretenem superior a cap altre, sinó que somiam normal. Tant normal que no sigui necessari normalitzar res.

I si Inca ens defineix el modest somni de viure en un país normal, el Dijous Bo, la seva principal fira i festa, ens descriu amb exactitud el concepte de festa que tenim per aquestes contrades.

El Dijous Bo té un caire festiu innegable, però també té un important component econòmic. Data de l'inici del segle XIX, probablement fill d'una fira o un mercat molt més antics.

El Dijous Bo és el punt de trobada de tots els mallorquins i mallorquines, que gaudim de firar, de passejar, de comprar i comparar. De viure el nostre passat agrícola, el nostre present incert i el nostre futur que, vés per on, el somiam normal.

*****

Dimecres, 16 de novembre de 2022

El gran valor de la Constància

Si per anar per la vida, avui, ja sabem que s’hi pot anar amb més d’una identitat, un servidor ha de confessar que en el futbol, que és la gran metàfora de la vida, en manté unes quantes d’identitats.

Des de ben menut som seguidor d’uns quants clubs de futbol. No puc dir que ho sigui del Constància, club, però, que sempre m’ha cridat l’atenció per una virtut que no té, gairebé, cap altre club en el món: el seu nom. Duu al seu nom un dels valors més preciosos que existeixen: la constància.

Fermesa i perseverança en les resolucions i en els propòsits. No se m’acut un nom millor per a un projecte col·lectiu. Constància. En fa falta tanta per arribar a l’excel·lència. Tots els equips d’esport base, tots els conjunts de futbol formatiu s’haurien d’anomenar Constància.

Un club amb un nom així hauria de fer bandera dels valors. I el Constància (per ventura també hauríem de posar en qüestió la masculinització del nom) en té de propis -i molt preats- de valors.

El Constància és l’equip de referència de la Part Forana de Mallorca. En contraposició a les ínfules dels clubs palmesans (i l’arrogància i prepotència d’un dels dos). Són de Palma, però es diuen 'Mallorca' i 'Balears'. Els d’Inca, Constància.

El Constància és un equip arrelat. De mallorquinitat inqüestionable. I només un equip amb arrels pot aspirar a ser el referent integrador per als nouvinguts. Per aquest gernació de nous mallorquins que parlen el llenguatge universal del futbol i que cerquen un referent que els cohesioni i els apropi a les arrels mallorquines.

Ara que celebram el centenari, és el moment de promoure una estratègia amb l’horitzó 2022, basada en la reivindicació dels valors del club inquer: la mallorquinitat, la capacitat integradora i la constància. Una estratègia guanyadora que dugui el club cap allà on mereix ser: a les categories professionals del futbol.

Tal i com resa la sàvia dita xinesa, referent mundial de la Constància: «una excursió de deu mil quilòmetres, comença amb una passa».

*****

Dimarts, 15 de novembre de 2022

Un exèrcit de vividors

La cúpula de l'exèrcit espanyol, que sempre pidola, ploriqueja i fa xantatge a la classe política, afirma que es necessiten 20.000 militars més.

Les dades indiquen una altra cosa, però. El 64% dels alts comandaments són prejubilats en plantilla (2.232 de 3.500). Hi ha un oficial per cada dos soldats (19.000 per 41.000) i més comandaments (52.000) que soldats.

La conclusió, idò, no és que faltin 20.000 soldats, és que sobren comandaments.

*****

Dilluns, 14 de novembre de 2022

Maria-Mercè Marçal

Aquest diumenge, Maria-Mercè Marçal i Serra hauria fet 70 anys.

Poeta, narradora, filòloga i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista catalana.

Maria-Mercè Marçal nascuda a Ivars d'Urgell el 13 de novembre de 1952 i morta a Barcelona el 5 de juliol de 1998, és una de les millors escriptores en llengua catalana del Segle XX. La seva poesia és de les millors de la segona meitat del segle i si no gaudeix del reconeixement merescut és, sobretot, pels prejudicis que despertava ser el que era. Com ella mateixa va deixar escrit en la seva 'Divisa'.

«A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.»

La malaltissa superstició que mantenen molts dels cappares de la Cultura que conclou que una persona compromesa en les lluites socials i polítiques del seu temps, no pot ser, a l'hora, una gran literata, distorsiona el cànon de les lletres catalanes.

La mort prematura de Maria Mercè Marçal, als 45 anys, a causa d'un càncer, també ha ajudat al menysteniment de la seva obra.

Tot el que es faci, idò, per recuperar la seva veu, la seva figura i el seu llegat, serà poc.

*****

Diumenge, 13 de novembre de 2022

'Black is Beltza II: Ainhoa'

La pel·lícula d’animació per a adults dirigida per Fermin Muguruza 'Black is Beltza II: Ainhoa' només es va poder veure durant una setmana a Palma, als cinemes Ocimax.

En algun moment convendria recuperar-la.

La pel·lícula Esta ambientada en els anys 80 i, és un repàs intens i vigorós als fets revolucionaris viscuts en aquella dècada amb un punt d'origen clar a Euskal Herria, però amb una mirada internacionalista que passa per Cuba, Nicaragua, Líban, Iraq, etc.

Des d'aquí vos la recomanam, perquè és un exercici de memòria històrica des d'una mirada revolucionaria i alternativa al discurs oficial.

I evidentment, va acompanyada d'una extraordinària banda sonora

que ens fa viatjar a vegades en l'espai i a vegades en el temps.

No deixeu passar l'oportunitat de veure aquesta 'Black is Beltza II: Ainhoa'.

*****

Dissabte, 12 de novembre de 2022

COP27

La COP27, la Conferència sobre Canvi Climàtic, se celebra aquests dies a Sharm el-Sheikh, Egipte.

El 2022 s'han fet més evidents que mai els estralls que fa el canvi climàtic. onades de calor, sequeres i inundacions de nivells extrems. Tot indica que quan s'arribi a un augment de la temperatura global d'1,5 graus, hi haurà un risc significatiu de sobrepassar punts de no retorn.

Més enllà dels excèntrics negacionistes del canvi climàtic, el vertader debat està, com tantes altres vegades, entre els que Umberto Eco va anomenar 'apocalíptics' i 'integrats'.

O, per ventura, seria millor dir entre els que pensen que la 'solució' només pot ser en el decreixement o els més utòpics que pensen que la solució es trobarà en els avanços científics de la Humanitat.

Amb el benentès de que quan deim 'solució' ens referim a una sortida el millor possible on alguns efectes del canvi climàtic ja són irreversibles.

*****

Divendres, 11 de novembre de 2022

Ona Mediterrània continua creixent

Ona Mediterrània, la ràdio promoguda per l'Associació que duu el mateix nom i que és possible gràcies als seus 900 socis, està d'enhorabona, ja que ha batut el seu rècord d'audiència i ha arribat als 27.885 oients diaris.

Segons les dades que acaba de fer públic l''Observatorio Balear de Medios' en la seva 'Anàlisi d'audiència dels principals mitjans de comunicació que emeten a les Balears, TV,s – premsa escrita – premsa digital' promogut per l'IBES, Ona Mediterrània ha assolit la xifra de 27.885 oients diaris en la 46ena onada que calcula l'audiència des de novembre de 2021 a novembre de 2022.

Només els que ho veim des de dins sabem fins a quin punt té mèrit aquest creixement progressiu de la nostra audiència... Enhorabona a tota la gent que ho fa possible.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per alabanzas raras, fa 18 dies
Tanta alabanza, huele a chamusquina.
Di a cuantos jugadores del Constancia conoces y no de hace 10 o 12 años, sino de ahora mismo. O a cuantos partidos del equipo de "Es Cos" has presenciado.
Cierto que no tener mar, Inca dio a muchos hombres y familias de renombre.
Lo dicho. Alabanzas que huelen a algún interés.
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente