Catalunya no és Espanya. Malgrat els més de tres segles d'intent d'assimilació cultural, lingüística i social, l'Estat espanyol no l'ha aconseguit espanyolitzar de manera majoritària i generalitzada. Sí que ha aconseguit que una part important de l'elit que habita Catalunya, se senti espanyola i, també, que una part important de la capa més desafavorida de la població, s'identifiqui amb referents genèrics espanyols, però el gran gruix de la població de Catalunya es manté molt lluny de ser assimilada per l'espanyolitat.
El gran triomf dels catalans ha estat que malgrat que l'Estat espanyol ha esmerçat molts d'esforços i mitjans durant més de 300 anys per arraconar, anorrear i exterminar els principals elements de catalanitat, no ho ha aconseguit. La gran victòria ha estat bastir una base cultural prou sòlida i al mateix temps prou flexible, per resistir els atacs i ser prou atractiva per a molta gent arribada de fora.
Després de tres segles de violència, repressió, prohibicions, persecucions, presó, assassinats, tortures i ocupació militar i mediàtica, la societat catalana s'ha sabut mantenir, en una gran majoria, ferma i cohesionada i ha conservat els seus principals eixos de cohesió social, com són la llengua i la base cultural.
L'Estat borbònic no ha aconseguit una Catalunya espanyola, ni a punta de pistola.
