El cas del policia espanyol Ignacio Jose Enseñat Guerra que es feia passar per Marc Hernàndez i es va infiltrar en diversos moviments socials de Barcelona i al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans és molt significatiu i ens ajuda a entendre el funcionament de molts mecanismes.

En primer lloc, suposant que es tractàs d'una operació purament policial, el cas ens mostra fins a quin punt els aparells policials estan podrits. Aquest cas és un bon exemple de com l'actuació policial destinada, teòricament, a la prevenció d'alguna suposada actuació il·legal, resulta molt més il·legal i greu que l'acció a prevenir.

En segon lloc, es una mostra clara i evident de la impunitat amb la qual es mouen les clavegueres policials.

En tercer lloc, ens mostra la matusseria amb que actuen els cossos policials. Intentar infiltrar un individu nascut a un dels territoris més delimitats i que tenen una societat més en xarxa, 'on tothom es coneix', és de ser molt curt o d'anar molt sobrat. O d'ambdues.

En quart lloc, aquest cas ha de funcionar com un recordatori per a tota la militància dels moviments socials i de l'independentisme: Sí, hi ha infiltrats. I no, no fan una funció policial, sinó 'd'intel·ligència' (o directament política), és a dir, recopilen informació sobre debilitats i fortaleses del col·lectiu i de les persones que el formen i sobre les relacions interpersonals... Aquesta informació després l'usen per debilitar, crear tensions i dividir i, a la llarga, provocar escissions dins els moviments socials crítics.

A veure si n'aprenem.