Allò que ens ensenya el cas de l'infiltrat

En primer lloc, suposant que es tractàs d'una operació purament policial, el cas ens mostra fins a quin punt els aparells policials estan podrits. Aquest cas és un bon exemple de com l'actuació policial destinada, teòricament, a la prevenció d'alguna suposada actuació il·legal, resulta molt més il·legal i greu que l'acció a prevenir.

En segon lloc, es una mostra clara i evident de la impunitat amb la qual es mouen les clavegueres policials.

Notícies relacionades

Vine, junts guanyarem

Més notícies relacionades

En tercer lloc, ens mostra la matusseria amb que actuen els cossos policials. Intentar infiltrar un individu nascut a un dels territoris més delimitats i que tenen una societat més en xarxa, 'on tothom es coneix', és de ser molt curt o d'anar molt sobrat. O d'ambdues.

En quart lloc, aquest cas ha de funcionar com un recordatori per a tota la militància dels moviments socials i de l'independentisme: Sí, hi ha infiltrats. I no, no fan una funció policial, sinó 'd'intel·ligència' (o directament política), és a dir, recopilen informació sobre debilitats i fortaleses del col·lectiu i de les persones que el formen i sobre les relacions interpersonals... Aquesta informació després l'usen per debilitar, crear tensions i dividir i, a la llarga, provocar escissions dins els moviments socials crítics.

A veure si n'aprenem.