Sembla que a Mallorca s'ha iniciat, per a bé, un canvi. Si es confirmés, seria una excel·lent notícia perquè els protagonistes d'aquesta transformació són els moviments socials i, amb ells, la capacitat d'incidència política de la societat civil.
Vegem una seqüència d'esdeveniments d'aquests últims dies: Milers de persones omplen la plaça Major de Palma per fer un gran mosaic humà amb el lema "Avui per demà". El cap de l'oficina per implementar la Renda Bàsica Universal a Catalunya ofereix una conferència al Parlament. La Plataforma contra els Megacreuers vigilarà l'impacte dels gasos dels vaixells amb un sensor de qualitat de l'aire. Què tenen en comú aquestes tres notícies?
Doncs que ens informen d'accions de la societat civil amb propostes concretes de polítiques públiques. L'espectacular acció del dissabte 28 de maig a la Plaça Major de Palma és molt més que una mobilització molt necessària, i, pels temps que corren, massiva. Va ser l'escenificació del suport ciutadà al carrer –que ja era ben hora!- a una Iniciativa Legislativa Popular llargament, i tècnicament, treballada des de la societat civil. Les novetats que incorpora aquesta ILP són moltes. A més a més dels innovadors continguts, anotaria que no és una proposició en pla defensiu a manera dels "salvem...", "prou...", "no a ...", és pura política pública de la bona.
D'altra banda, davant el menfotisme de les administracions illenques per conèixer els ets i uts del que segurament serà el més ambiciós Pla Pilot de RBUI que s'hagi fet arreu del món, i que a sobre es fa a Catalunya i no a les nostres antípodes, qui posa fil a l'agulla és el Fòrum de la Societat Civil.
Per acabar d'arrodonir-ho és la Plataforma contra els Megacreuers –i no les administracions públiques que, hom diria que hi estan èticament obligades-- qui començà a implementar tecnologia i coneixement per a la vigilància de la contaminació que provoquen els grans ressorts flotants que atraquen al Port de Palma.
Tot plegat albira quelcom no anecdòtic. S'ha aparcat el tarannà del rebuig total amb la posada en marxa d’una mena de Xarxa de Producció de Polítiques no institucionals –quelcom semblant al que els anglosaxons en diuen Policy Networks-. No és mala cosa, ans al contrari, que la mobilització social vagi acompanyada d’una proposta política concreta. Que duri la bona ratxa!