En l’esdevenir-se dels dies, els informatius ens asseguren que el virus covid s’està debilitant, de cada dia hi ha menys contagiats i els que es contagien passen la malaltia amb símptomes debilitats i no són tan necessaris els ingressos als hospitals. Tampoc no són tan necessàries les unitats de vigilància intensiva. Justament ha estat en aquest moment que el virus ha atacat la meva família. Quan el virus ataca uns quants parents, no sembla que s’estigui morint el virus, sinó que pareix que està reviscolant. Mala sort i a esperar que no augmentin els contagis i que tots els malalts aconsegueixin restablir la seva salut. Però que ningú no baixi la seva guàrdia. El virus encara hi és i està disposat a atacar i contagiar moltes persones més. Cada dia són milers els contagiats. Tos els que esperen que a ells no els tocarà la grossa, cal que creguin que és més fàcil contagiar-se que et toqui la loteria. Salut per a tots i anem al tema.

El president del grup parlamentari Cs, un tal Carlos Carrizosa, ha amenaçat, ell dirà que ha avisat o advertit, els mestres i els directors d’escoles i instituts, que si incompleixen la sentència del 25% de castellà, podran ser inhabilitats i quedar-.se sense feina. Els ha recordat que estan obligats a complir els manaments de qualsevol llei. I també que no hi haurà suficients llistes d’independentistes per a col·locar tots els que quedin sense feina. S’ha referit concretament al director de l’institut de Manresa, del qual vaig parlar a l’article de la setmana passada. Ha afirmat que era intolerable i que suposava que devia esperar unir-se a alguna llista separatista quan hagués de deixar la feina si contiuava vulnerant els drets dels alumnes i pares de l’institut. Ha tornat a amenaçar dient que promouran accions penals contra els responsables d’Educació, ja que els funcionaris no s’han de guiar pel seu caprici o ideologia política, sinó per les seves responsabilitats i compliment de la llei.

Un militant de Vox ha denunciat la directora, una tutora del CEIP Mediterrani d’Alacant i una inspectora d’Educació, perquè va rebre una circular informant-lo d’una excursió escolar de la seva filla en la qual hi havia un paràgraf escrit en català que no s’havia traduït al castellà, segons publica el diari Información. Aquest home demanava una condemna pels delictes de prevaricació, coaccions i contra l’exerecici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. El jutjat d’Instrucció número 8 d’Alacant ha arxivat la denúncia. Encara hi ha seny a alguns jutjats. Esperem que a aquest militant de Vox no se li ocorri recórrer al Tribunal Suprem.

L’ajuntament de Barcelona, en el Pla de Barris de Barcelona ha fet el cartell que adjunt a l’article, el qual està escrit solament en castellà i en àrab (han cregut que les persones de Barcelona només parlen en castellà o en àrab). El cartell diu així:

¿NECESITAS CANGURO PARA TUS CRIATURAS?

El Ayuntamiento de Barcelona pone en marcha un servicio de cuidado de niños y niñas de 1 a 12 años gratuito de manera puntual o siempre que lo necesites, disponible a disposición de las familias residentes en los barrios del Plan de barrios.

¿Te interesa? ¡Pide más información!

Després han escrit el mateix en àrab.

I ara un poc d’història de la mà d’Oriol Dueñas. El 26 de gener de 1939, la ciutat de Barcelona era ocupada per les tropes franquistes després de tres anys de guerra. Mentre milers de vençuts realitzaven el seu èxode i travessaven la frontera amb l’estat francès, i se n’anaven a l’exili, era el començament del procés de repressió per part dels que havien guanyat la guerra. Sobre aquesta data, l’historiador Oriol Dueñas Iturbe (Barcelona, 1977) ha publicat “L’ocupació de Catalunya” a Rosa dels Vents, en la col·lecció “Dies que han fet Catalunya.” Ha explicat què va representar la caiguda de Barcelona. Les tropes franquistes arribaren a Barcelona el 26 de gener, però tot i la victòria inicial, la lluita al carrer i l’esclafament del cop d’estat per militants de partits i sindicats havia desbordat les possibilitats de la Generalitat de controlar l’ordre públic. Aquesta havia estat la primera derrota i havia estat quan havien començat els assassinats a la rereguarda, s’havien cremat esglésies i hi havia hagut persecució religiosa i exili de gent conservadora i religiosa. La derrota militar, havia quedat lligada a fets com l’intent infructuós de recuperar Mallorca per part de la Generalitat, amb la malfiança del govern central, que haavia fet que l’illa fos una base estratègica per als bombardejos. Posteriorment, l’abril del 1938 les tropes franquistes havien arribat a Catalunya, havia caigut la primera capital, Lleida, i havia arribat la derrota de la batalla de l’Ebre, que havia estat el cop definitiu. Allà s’havien cremat les darreres naus. A partir de la derrota de l’Ebre, ja hi va haver un exèrcit vencedor que va anar ocupant el territori i un exèrcit derrotat que es va anar retirant cap a la frontera. El 26 de gener va començar una llarga postguerra en què s’imposà la gana, la por i el terror. La repressió va ser la millor manera d’imposar un sistema polític dictatorial: camps de concentració, treballs forçats o detenció, judici, presó o, en el pitjor dels casos, pena de mort. Simbòlicament, és representatiu que un règim es vegi tan fort per a extradir il·legalment al president de la Generalitat, dur-lo a Madrid i després a Barcelona i, finalment, executar-lo. Es veié clarament quin era l’objectiu màxim del règim: liquidar el projecte republicà i tot allò que tingués a veure amb el catalanisme polític i cultural. Com voldran ara eliminar l’independentisme?