Aquest dissabte s'ha fet, a Can Alcover, la presentació pública del llibre de Nel Martí, titulat El Somni Menorqui(nista) i que el passat cap de setmana s'havia presentat a Ciutadella i Maó.
El llibre forma part de la col·lecció d'assaig 'Terra d'Argensa' que mantenen l'Obra Cultural Balear i Lleonard Muntaner Editor.
He participat des del primer moment en el llarg procés d'edició d'un volum que tracta amb rigor i mestria el passat del menorquinisme i que, n'estic segur, esdevindrà un referent imprescindible en el debat sobre el present i el futur d'aquest moviment de lluita per la Llibertat.
L'excel·lent tasca que ha fet Nel Martí en aquest llibre és una aportació transcendental a la tasca ingent de, en paraules seves, «repensar i dissenyar els reptes del menorquinisme polític del futur» que, al cap i a la fi, no és altra cosa que repensar i dissenyar els reptes de la societat menorquina de les properes dècades.
Els moviments per la Llibertat a nivell mundial, dels quals el menorquinisme en forma part, són els millors motors de progrés, de benestar i d'alliberament que té avui la Humanitat.
I els moviments per la Llibertat que se n'han sortit i han triomfat, ho han fet, sempre, indefectiblement, a partir d'una important tasca intel·lectual, combinada amb molta feina de base, de dia a dia, d'acció política diària des de la política institucional o des dels moviments socials. Seguint aquell lema que ha envellit tant bé de 'Pensa globalment, actua localment'.
En Nel Martí personifica aquesta combinació guanyadora, que des de la meva modesta perspectiva vos convit a compartir, valorar i multiplicar.
"Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."
("Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981)
Visca la República catalana! (UNA SOLA república de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).