«Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te».

Manllevam els versos de Miquel Martí i Pol per expressar allò que no sabríem dir.

Aquest dilluns, 8 de novembre, ha mort a Inca, la coneguda dinamitzadora sociocultural, Maria Mercè Puig i Viñeta. L'estimada Mercè Puig.

Mercè Puig va ser la impulsora del Club Esplai s’Estornell i presidenta del GEDEM (Grups d’Esplai de Mallorca), presidí també l’Obra Cultural Balear d’Inca i va ser una de les principals impulsores i la primera presidenta de la Fundació Cultural Es Convent.

Donassa infatigable, amable, intel·ligent i detallista fins a límits inimaginables.

Apassionada per la nostra llengua, la cultura i el País. La record sempre envoltada de col·laboradors, organitzant la rebuda del Correllengua, als premis de Maig de l'OCB, a Lluc, a Palma a la Diada per la Llengua, agafant del braç una plorosa regidora de l'Ajuntament d'Inca, aconseguint els nobles objectius pels que lluitava, amb un somriure perenne.

I amb flors. Sempre. La record amb roses o clavells. El seu record m'evoca rams de flors.

Tenaç i insistent fins que assolia l'objectiu, no tenc cap dubte que va contribuir a bastir i sostenir aquest petit oasi de normalitat cultural que és (o, com a mínim, va ser) Inca.

La mort de Mercè Puig ens deixa un buit immens i un llegat enorme.

«No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-te absent per sempre».