Sap la gent que significa monarquia? Sap la gent que significa república? Perfectament que ho saben. Saben que els monarques i les seves famílies són persones privilegiades que poden viure en palaus i en castells i per això aquí els varen oferir el palau de Marivent. Si no l’haguessin tengut els haurien ofert el castell de Bellver i per això l’haurien modernitzat i li haurien instal·lat tota casta de recursos i aparells moderns. Fins i tot un petit exèrcit si hagués calgut. La qüestió és poder dir que aquí tenim reis i que aquests atreguin molt de turisme i que aquest deixi molts euros a les arques dels hotelers, restauradors i negociants mallorquins. I si qualque dia els toca anar a fer una petita genuflexió al rei o a la reina, idò molt millor. N’hi ha que si els deixen adreçar unes paraules al rei se senten alimentats per uns quants dies i si el rei o la reina els miren, els dediquen un somriure o unes paraules, tenen un orgasme cada vegada que hi pensen.

Llavors s’organitza el torneig reial de regates, que atreu participants de tot el món i que diuen que proporciona uns guanys més elevats que els que produeixen uns quants creuers de centenars de passatgers, i si algú pot veure arribar el rei per participar en la regata, donarà per excel·lent la seva estada vacacional. Què bones que són les illes que són capaces de poder aixoplugar uns quants dies la família reial. Què bona que és la monarquia! Ah, i que era això de república? Té algun rei que pugui venir a les regates una república? Hi ha persones que el millor que han fet a la seva vida ha estat trobar-se tan sols a uns metres dels reis. I això és un fet grandiós. Aquí quedam tots conformes si vénen les ministres madrilenyes i ens anuncien desenes de promeses de fer coses, però se’n duen tota la nostra producció econòmica, se’n duen tots els doblers amb l’excusa que aquí en tenim més que suficients. Tanta sort que el Tribunal de Comptes no ens ha posat encara la vista al damunt i no ens vol netejar els comptes dels polítics partidaris de la llengua catalana o dels Països Catalans. Deu ser que no n’hi ha o que no en queden, perquè d’haver-n’hi, n’hi ha hagut.

El Tribunal de Comptes espanyol ha rebutjat de retardar la citació de la quarantena d’ex-alts càrrecs del govern per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Diversos investigats varen recórrer-la en contra i varen demanar de suspendre-la al·legant indefensió. En una interlocutòria, el Tribunal de Comptes ho va descartar i va mantenir la vista. L’organisme comunicarà l’import de les fiances que els reclama, que es preveu que pugen a xifres milionàries. Alguns dels dirigents independentistes indultats pel govern de Pedro Sánchez es troben encausats i, en paral·lel a la concessió de la mesura de gràcia, l’advocacia de l’estat s’ha mostrat en contra d’aquests recursos.

L’advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia espanyol, s’ha posicionat en línia amb la fiscalia i ha negat que hi hagués hagut indefensió i ha considerat els recursos sense fonaments i fets amb massa rapidesa. També ho ha dit la interlocutòria del Tribunal de Comptes que considera que qui instruïa el cas es va ajustar, en tot moment, als requisits i a les finalitats que requereix la llei que regula l’organisme.

El Tribunal de Comptes comet molts d’excessos. La defensa de d’Oriol Junqueras i Romeva va argumentar vulneració de drets perquè, entre altres raons, no els havien donat prou temps per analitzar una documentació extensa que podia implicar que se’ls exigís el pagament de quantitats excessives. Reclamaven l’ampliació del termini per fer al·legacions i la suspensió de la citació obtinguda.

En el cas del recurs de Mas, també es va denunciar que el termini i les condicions en què els varen remetre la documentació, el gran volum de les actuacions remeses i la inexistència d’una delimitació efectiva i precisa dels expedients feia que fos impossible poder examinar-ho tot amb garanties. El motiu al·legat, en aquest cas per Mas-Colell, per justificar la indefensió és que l’informe del fiscal no permetia la identificació de les despeses concretes que se’ls atribuïa.

I sap la monarquia que té un Tribunal de Comptes totalment arrelat i encallat en els mètodes franquistes que pretén perseguir tots aquells catalans que s’hagin caracteritzat per voler-se independitzar d’Espanya? És com si volgués descapitalitzar Catalunya perquè no pogués sobreviure si s’independitzava. El pensament dels governs espanyols és molt simple. Es dediquen a fer de caçadors, es dediquen a la caça de catalans independentistes. Els tracten com si fossin una plaga perquè els consideren com la pitjor. No volen desprendre’s de la mamella que els alimenta.