Intentaré explicar-me sense creure que tengui tota la raó, només esper tenir un poc de raó. La raó és allò que falta quan no som capaços d’explicar-nos i entendre el que passa a la vida. Entenem i comprenem segons els nostres coneixements, però especialment per allò que percebem. Les percepcions del que ocorre en el món i del que hi ha són molt diverses, per això els membres d’un jurat poden tenir valoracions molt diferents perquè han fet diferents percepcions. Llavors si això és així, jo em deman si la política depèn de les percepcions que té la gent del món i del que hi ocorre. Pens que sí. Hem classificat el pensament i el vot de les persones en un món teòricament democràtic com a pensament o vot de dretes i d’esquerres. Si ho colocàssim en una superfície circular, mig cercle l’haurien d’ocupar les dretes i mig cercle les esquerres, si hi hagués un nombre igual. Però segons les diferents percepcions, en diferents moments hi podrà haver més superfície circular de dretes o d’esquerres. Depèn de molts de factors que no sé explicar en principi, ni m’he aturat a pensar-ho. La dreta no ha estat d’acord mai amb el tractament que ha fet el Govern de qualsevol tema, govern que teòricament és d’esquerres, posat en dubte per moltes persones, que el consideren massa inclinat cap a la dreta. Uns perceben que s’han de baixar els imposts, perquè així es pagarà menys i podran disposar de més doblers per gastar-los en empreses privades que faran un millor servei que les públiques. Si el govern no té doblers que elimini serveis públics perquè aquests són dolents.

Els altres perceben que el Govern ha de pujar els imposts per poder tenir doblers suficients per poder fer uns bons serveis públics, i que arribin a tots, ja que moltes persones no es poden permetre pagar serveis privats, ja que consideren que els únics que es poden pagar serveis privats són els rics, i que l’Estat ha de procurar que tothom pugui tenir bons serveis públics tant educatius com sanitaris, i per això i per tenir doblers n’ha de disposar i els doblers es disposen a través dels imposts, tenint en compte que s’ha d’aconseguir que els que tenguin més doblers siguin els que paguin més imposts. Les dues maneres de percebre el món existeixen i d’aquesta manera s’ha aconseguit que en el món hi hagués grans fortunes, els que manegen els negocis privats a gran escala, i gran quantitat de misèria, gent a la que no li correspon part del pastís, essent el pastís la riquesa existent. Per tant, segons percebis el món seràs o votaràs dretes o esquerres.

Tornem a la percepció. Tendim a percebre més el tot que les parts, això fa que a vegades no ens fixem o no vegem els detalls de les coses o del que es diu. També tendim a veure o a percebre el que esperàvem veure. Per això a vegades passa algun fet, que després creim que no ha ocorregut o el percebem o veim de manera equivocada, perquè en un moment determinat hem cregut saber el que passaria i hem deixat de posar atenció en allò que hauria d’ocórrer, i ocorre de manera diferent a així com ho havíem pensat i ja tenim una discussió assegurada, ja que els que hagin viscut el fet amb diferents percepcions no es posaran d’acord en allò que ha ocorregut i tots dos creuran que el que pensen és la pura veritat, ja que la percepció sempre passa per ser verídica.

No m’aturaré a detallar-ho però crec que les diferents percepcions de les coses i dels fets ocorreguts han estat els causants de moltes guerres; guerres entre pobles i guerres entre individus del mateix poble. El món ha evolucionat quan ha canviat la percepció que tenia sobre coses, fets o persones. Així ha canviat la percepció sobre les dones, que ha suposat un tractament igualitari cap a la dona, però que mai no arriba a la solució final, perquè havia començat amb una diferència massa gran. També ha canviat la percepció sobre gais, lesbianes i transsexuals, de tal manera que encara no ha canviat totalment la percepció de totes les persones i per això encara existeixen tantes transgressions, delictes i disputes sobre el tema. Quantes discussions no existeixen entre les parelles, quan la discussió ha començat a partir de la diferent percepció sobre un fet determinat, per exemple, l’educació dels fills.

Segurament si la percepció és educable, la família i l’escola seran les encarregades o responsables d’aquesta educació, encara que tant una com l’altra tendeixen a reproduir les seves pròpies percepcions. Encara que la més poderosa és la família, ja que els fills solen reproduir les percepcions familiars abans que les escolars. Per acabar, diria que aquell crit existent en totes les persones que treballen per la solidaritat entre les persones i que sempre acabaven amb la mateixa frase: Treballam per aconseguir un món millor. Falta saber com percebem el món i com es percep en el futur un món millor. Si arribàssim a tenir tots la mateixa percepció, segurament s’aconseguiria tenir el món millor, per tots percebut i que realment milloràs la vida de totes les persones. Sapiguem que tots ens trobam en el camí de millorar la nostra percepció. No descansem de fer-ho i endavant!