algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

On pensen arribar els independentistes catalans desunits?

Recentment vacunat i sense efectes secundaris em dispòs a fer aquest escrit setmanal que tant esperen alguns comentaristes. Intentaré no decebre’ls. Parlant de decepcions, les que hem de patir dels polítics d’aquest estat pseudodemocràtic. Als de dretes els deceben els d’esquerres i als d’esquerres ens deceben els de dretes. A uns altres ens deceben tots. Quan a algun d’ells se li ocorre explicar el que ha fet o el que vol fer, a l’altre no se li ocorre explicar el que faria ell, no se li ocorre construir, sinó destruir. Només desqualifiquen, no saben fer res més que insultar-se i desqualificar-se. Massa polítics són d’aquells que et farien la traveta perquè caiguessis i si queies, després dirien que ets inútil perquè has caigut, i que per això no pots governar. Són d’aquells que destrueixen les possibles proves que demostrarien la seva corrupció o que en creen per demostrar la culpabilitat del contrari. La destrucció dels discs durs que va fer el PP de la possible comptabilitat B és una prova evident de culpabilitat encara que ja no es pugui demostrar. Que no concordin les xifres de contagiats amb els ingressats a hospitals i a les UVI és una prova de possible falsificació de dades, en canvi dir que el contrari és un lladre o que fa això de falsificar dades sense argumentar és una prova d’inutilitat.

L’espectacle el fan els partits independentistes de la Catalunya continental. Són majoria si es posen d’acord i no són capaços de posar-s’hi. Això demostra la incapacitat dels polítics que comanden. No sé com ho fan, però intenten mantenir el poble mig mobilitzat, prometent la independència que no poden aconseguir. Això els ho recorda constantment i ho ha fet recentment el cap de la política espanyola, aquell polític que aconsegueix encara majories, per mor que la dreta pepera el critica burlescament i constantment. Davant les propostes d’independència o, com a mínim de referèndum per demostrar què volen els catalans, el president Pedro Sánchez els ha fet a saber que està cansat de sentir a dir als independentistes que volen la independència o un referèndum, i ell manifesta que ha manifestat manta vegades quina era la seva postura, quina era la seva posició, què pensava, etc., que quan va dir no, va ser no; i que comunica als independentistes que mai vol dir mai, que mai no es farà un referèndum i que mai no es concedirà la independència; i que mai no es permetrà rompre Espanya amb la Constitució que es té i amb l’Espanya de les autonomies que es va aconseguir. Ja se sap que avui hi ha polítics que ni tan sols volen que existeixin les autonomies. I davant això, els independentistes catalans responen amb la desunió. I això no farà res més que desmobilitzar el poble. Serà que deu convenir. No fos cas que es provocàs que es complís el desig del general Baldomero Espartero, aquell que va ser regent d’Isabel II durant la seva minoria d’edat després de la dimissió de la seva mare Maria Cristina de Borbó, quan va anar a resoldre una revolta a Barcelona va pronunciar les paraules següents: “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys”. Ho deia perquè coneixia la història i Barcelona ja havia sofert quasi mitja dotzena de bombardejos quan ho va dir.

Avui faré la darrera aportació a demostrar que la repoblació de les Illes va ser feta amb catalans majoritàriament i quasi absolutament, estant conforme que això significa el que cadascú vol que signifiqui. La independència dels països llatinoamericans la va provocar l’explotació i l’espoliació espanyola, encara que avui dia encara se senten dins la hispanitat. He sentit alguns llatinoamericans malparlant dels indígenes d’allà. Els descendents d’espanyols se senten d’una raça superior. Aquí teniu uns quants llinatges: Mas, Montserrat, Canyelles, Miralles, Sunyer, Galmés i Miralles. Mas és el nom de les possessions catalanes, Montserrat és el nom d’unes muntanyes properes a Barcelona i on es troba la seva mare de déu més venerada, Canyelles és un municipi de la comarca del Garraf, Sunyer és un municipi que es troba al mig de la comarca del Segrià, s’estén a l’esquerra del riu Set i es troba accidentat per alguns turons, Serra és el nom que es posa a un conjunt de muntanyes que se solen troba una a continuació de l’altra dibuixant a l’horitzó una semblança amb una serra i Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera de l’Ebre. També és conegut com a Móra d’Ebre. L’única intenció meva era desmuntar la falsedat dels anticatalanistes que deien que la qüestió de la repoblació era mentida i un invent dels catalanistes. Cadascú farà la seva pròpia valoració. Podria continuar fins a devers 150 llinatges, però crec que amb aquesta mostra n’hi ha suficients.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per es vident, fa mes de 2 anys

creis que en s´últim minut es farà s´unitat.

Valoració:4menosmas
Per idò sí, fa mes de 2 anys

Les evidències només solen ser evidències per els ja convençuts. Els qui sostenen que els vertaders mallorquins descedendim dels moros, ho sostendrien encara que els demostrassiu que el noranta per cent descendim de catalans. Bé, potser en convenceríeu alguns, però serien poquíssims.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente