Aquesta ha estat la setmana de les jugades traidorenques. Fa molta estona que els polítics han perdut la vergonya. La llàstima és que si abandones la lluita, si et conformes dient que el teu càstig sigui no anar a votar, dones la paraula als franquistes, als dictatorials, a aquells que afirmen que sempre tenen raó. Sorgeixen “voxeros” des de tots els racons, fins i tot dels amagatalls que fins ara només hi havia hagut rates. Amb els nostres imposts es paguen trànsfugues, traïdors i corruptes. També paguen aquells o aquelles que ens acusen a nosaltres de terroristes. I ens acusen de terroristes tos aquells que veuen bé empresonar independentistes catalans i dur cap aquí aquells que es varen haver d’exiliar, cosa que els governants espanyols mai no han reconegut. Devers Madrid, allà on hi ha els més intel·ligents han vist venir la moció de censura i l’han paralitzada amb unes eleccions quan les estadístiques eren favorables a qui les ha convocades. Les ha convocades aquella que baixa els imposts. O no tenen dependents o no en localitzaran. Llavors diran que tenen doblers per tot perquè no els gasten en llengües ni en processos independentistes, com si no els costàs un ull de la cara el seu milionari en parlants espanyol. Però allà tots els beneficiats pel poder omplen les arques del partit que els ajuda, i això sembla no importar als madrilenys.

Una vegada més 500 intel·lectuals espanyols s’han omplert de glòria i han signat un manifest en defensa de la nació constitucional i de la igualtat de tots els espanyols, de la seva nació, i contra la nació catalana hispanòfoba, la que defensen aquells que volen enderrocar la constitució de 1978. L’ha duita a terme Impulso Ciudadano, aquella associació que va dur el president Torra als TSJC per no haver llevat la pancarta sobre els presos polítics. Així que ja sabem qui són i què cerquen. Encara més, aquí teniu uns quants noms: Mario Vargas Llosa, Arcadi Espada, Albert Boadella, Cayetana Álvarez de Toledo, dirigents de Societat Civil Catalana, entre altres molts espanyolistes. Aquests manifest commemora els 40 anys del “Manifest dels 2.300” de 1981, aquell que s’oposava a la immersió lingüística i a la implantació del català com a llengua vehicular de l’ensenyament als centres educatius de tota la nació catalana, encara que ells només es referissin a la Catalunya peninsular. Aquest grupet de malpensants no han mirat mai per la igualtat de tots els espanyols, perquè si fos així no haurien intentat mai eliminar-los les seves llengües pròpies, ni els haguessin explotat econòmicament parlant. Pensen i diuen que el separatisme, jo en dic els defensors del dret a decidir, amenaça a destruir l’existència d’Espanya com a nació i com a estat democràtic. Obliden que és veritat que l’existència d’Espanya com a nació és falsa i artificial, ja que està formada per un conjunt de nacions no reconegudes. Tampoc no és un estat democràtic, perquè reprimeix els ciutadans que volen exercir el seu dret a actuar democràticament i decidir. Per tant, han creat una doctrina que amaga la realitat i han construït la seva democràcia, que no ho és. Continuen atacant les altres llengües. No volen que s’aprengui en altres llengües que no siguin l’espanyol i si això passa diuen que els fills dels que no volen aquest tipus d’ensenyament són adoctrinats. I jo em deman, qui són els experts en adoctrinament?

Els que hem viscut en temps de Franco coneixem bé qui eren els que han adoctrinat, moltes vegades en contra del seu pensament, però per por a les represàlies, que n’hi va haver moltes. Bé, els intel·lectuals, la crem de la crem espanyola, asseguren que si les coses no van bé a la seva nació tot és culpa dels supremacistes falsos, de tots aquests que volen exercir drets que no tenen. Això és el que ells diuen. A més, diuen que signen el manifest perquè defensen el bé comú. Jo crec que la paraula comú és pròpia dels espanyols i els que no es consideren espanyols no tenen per què haver de ser obligats a ser-ho. Els independentistes lluiten pel bé comú de la seva nació i això no ho entenen aquests intel·lectuals. Sembla que no ho entenen ni ho entendran mai.