La paradoxa del 23F

Tomeu Martí23/02/21 7:41

Avui es compleixen quaranta anys del cop d'Estat protagonitzat per un escamot d'agents de la Guàrdia Civil, amb el suport de diverses divisions de l'exèrcit espanyol i sense que ningú els fes front. Avui és pertinent posar de relleu que, quatre dècades després, la ciutadania no té accés a tota la veritat sobre aquells fets.

I encara que sembli una paradoxa, precisament, el fet de no saber tota la veritat, resulta molt revelador de quina és la veritat, de quina és la realitat que vivim.

El Regne d'Espanya és un Estat corrupte, podrit fins a les arrels més profundes. Un sistema que serveix perquè les mateixes elits de sempre visquin excel·lentment bé, damunt les esquenes de la majoria.

Quaranta anys del 23F, són quaranta anys de mentides, quaranta anys de democràcia de cartró pedra que ha servit les sangoneres de sempre que minen els poders de l'Estat, per poder continuar parasitant i vivint de l'espoliació dels catalans i de l'estafa als europeus.

Quaranta anys d'amargar vergonyes amb vergonyes cada vegada més grosses.

Quaranta anys de mentides per mantenir un règim amb una monarquia corrupta al capdamunt i un exèrcit i una judicatura al seu servei.

I aquesta és la principal paradoxa: si després de quaranta anys encara hi ha documents i informacions que es mantenen ocults a la ciutadania, si encara no se sap tota la veritat, això mateix ja ho diu tot del règim en el que vivim. Aquesta és la dada més precisa que defineix la suposada democràcia espanyola. Una gran mentida.