El Govern espanyol ha anunciat, a corre-cuita, la seva intenció de revisar les penes que tenen a veure amb la llibertat d'expressió. Coincidint amb la imminent entrada a presó del raper Pablo Hasél, el Ministeri de Justícia espanyol ha informat que està preparant canvis per despenalitzar els delictes relacionats amb «excessos en l'exercici de la llibertat d'expressió».
El Govern espanyol, però, no ha especificat, com ho farà, ni quan presentarà aquesta revisió de Codi Penal.
La nova promesa té ben poca credibilitat. És pertinent tornar a recordar que, després de més de cinc anys i tres eleccions generals, continua vigent a l'Estat espanyol la llei de protecció a la seguretat ciutadana, també denominada 'llei Mordassa' que, tant PSOE com Unidas Podemos, s'havien compromès a derogar.
Malgrat les promeses electorals de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, no s'ha canviat ni una coma del text de la llei que, recordem-ho, ha servit per emparar milers de vulneracions del dret a la llibertat d'expressió.
A les darreres eleccions generals, els partits que ara formen el Govern espanyol duien al seu programa la derogació de la 'llei Mordassa'.
El programa del PSOE deia que s'aprovaria «una nova Llei de seguretat ciutadana, que substitueixi la 'Llei mordassa', per a garantir l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació pacífica».
El programa d'Unidas Podemos, deia que es derogaria la llei de seguretat ciutadana, que la consideraven «una potada a la Democràcia». I també es comprometien a suprimir els delictes d'ofenses als sentiments religiosos i d'injúries a la Corona, que qualificaven de «medievals».
Avui continuen al Govern espanyol, continuen sense derogar la 'llei Mordassa', continuen fent promeses que no fan comptes complir i continuen pegant potades a la Democràcia.
Des mots faciles, des mots fragiles c'était trop beau... Sí, una xerrameca fàcil i fràgil, com cantava Alain Delon. Pedro Sánchez i Pablo Iglésias, dues cares de la mateixa moneda. Un fa de poli bo enfront de l'altra que és el poli dolent. Un fa d'estirar la corda perquè l'altra l'amolli, malgrat sia tan sols un poquet. Al final, no fan res que no sia aferrar-se ben fort a la cadira. Diuen que són el "Gobierno más progresista" idò que ho demostrin d'una vegada i no ens venguin en coverbos. Paraules fàcils, paraules fràgils, tot molt maco... però tot mentides per a consum de crèduls i incondicionals. Prou de paraules, volem fets, llavors creurem el que deis, entretant m'agrada més perdre el meu temps escoltant n'Alain Delon.