Bombardeig de notícies. Moltes notícies vertaderes i moltes notícies falses (ara, per allò que les llengües dominants es mengen les subordinades, s’usa dir moltes fakes news). En aquest i altres casos la llengua espanyola torça el coll davant l’anglesa, com si no hi hagués suficients paraules en castellà. Perquè fakes news no significa res més que notícies falses i abans d’usar el barbarisme anglicista els podrien anomenar notícies adulterades, notícies amanyades, notícies falsificades, notícies falsejades, notícies fraudulentes, notícies fingides, notícies fictícies, etc., encara queda corda i se n’han hagut d’anar a emprar paraules de la llengua dominant a la qual fan una bona reverència. D’això en sabem bastant els catalanoparlants que hem tengut molta facilitat a reverenciar el castellà com a llengua dominant i hem abandonat les paraules nostres, les que havien usat sempre els nostres avantpassats, per barbarismes castellanistes.

Poden ser cançons, amb instruments o sense, poemes, llistes estadístiques i altres maneres per intentar arribar als lectors, espectadors o escoltadors. Solen ajudar-se de fotografies, o .persones, animals i coses en moviment, és a dir, vídeos de la realitat real o fictícia, i també (s’utilitza un altre anglicisme) powers points, que són imatges amb explicacions, imatges o explicacions amb una lletra suficientment gran i resumit el fons de la qüestió, perquè es pugui llegir ràpid i des de qualsevol angle o posició en una sala o en la pantalla. Però com que les persones estan soles i confinades a casa, se sol fer des d’una habitació, apareixen els protagonistes envoltats de llibres o d’altre material adient per condicionar l’espectador i assegurar l’arribada del missatge. A vegades pareix que estan en una posició superior, sembla que guaiten per una finestra superior i prediquen, prediquen i prediquen. Ara és l’hora dels predicadors. Ens anuncien la fi del món, que això és un càstig que ens mereixem pel nostre mal comportament.

Ja són unes quantes religions les que usen alguna persona, perquè en un moment determinat de la història aparegui sobre la terra i es dediqui a explicar un missatge, sempre revolucionari, perquè ha de modificar (revolucionar) la forma de vida existent en aquell moment. Això ho va fer Jesús, el messies del cristianisme, que va lluitar des de la paraula contra el poder establert i el fariseisme corromput, igualment ho va fer Mahoma, el messies de l’islamisme o Gendun Gyatso, primer Dalai Lama (messies) del budisme en el Tíbet. Aquestes persones són reverenciades i adorades pels seus seguidors i considerades com a déus a la Terra. El cristianisme té tot el seu calendari anual al voltant del seu messies, des de la commemoració del seu naixement cada any per Nadal i la seva mort en una creu, per Pasqua.

Idò ara sorgeixen nous predicadors, telepredicadors, videopredicadors, periodipredicadors que anuncien grans catàstrofes, com a pestes properes a la fi del món, destruït pel mal cap de les persones vivents actuals i passades. El que passa és que els predicadors moderns a l’únic que semblen aspirar és a convertir-se en grans influencers (un altre anglicisme) i tenir milers de seguidors, que els puguin proporcionar una bona pasta per viure bé. S’ha de dir que n’hi ha molts que no ho són i que l’únic que fan és explicar-nos el que passa que ha estat ocasionat per un mal ús de la naturalesa. Així que n’hi ha molts que són admirables. És una feina la nostra, la de destriar els uns dels altres. Tots lluiten contra un món, obsessionat pels doblers i que per aquesta causa ha estat destruït, des del mateix món. Uns no tenen cap intenció de solucionar els problemes existents, sinó que cerquen aquesta oportunitat per col·locar-se. Els altres sí estan preocupats per solucionar els problemes existents.

Els primers és com si aprofitassin el coronavirus per fer una espècie d’oposicions, oposicions a guanyar molts de doblers i col·locar-se entre les elits que han destruït la Terra. Alerta, idò, als falsos predicadors, als falsos tertulians i a tots aquests que per televisió i ràdio aixequen el to de la seva veu, amb la intenció que això els doni la raó, i parlen ex càtedra sense tenir massa idea del que diuen. Destriau i seguiu els vertaders científics i les persones benintencionades que lluiten per un món millor.

He començat l’article amb la intenció de predicar una mica, i ja l’estic acabant i me n’adon que no ho he fet, o sí, si he ajudat a entendre una mica més el que passa, i que tots ens n’adonem que anam per un mal camí, ja que el neoliberalisme no és res més que una fàbrica de misèria com es va titular un treball que vaig fer fa més d’una desena d’anys, que si el tornàs a fer avui tranquil·lament el podria titular La globalització neoliberal, fàbrica de misèria i de pandèmia.