Ho direm al principi i ho repetirem al final. El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí.
Insistim en la recomanació que fèiem dijous passat: aquests propers dies cal que la ciutadania actuï amb tranquil·litat, responsabilitat i solidaritat.
També advertíem que, des de les institucions, caldrà actuar amb habilitat, agilitat, intel·ligència i eficàcia.
De moment sembla que no és així. Als governants espanyols els pot més el nacionalisme que el seu deure de servir als ciutadans. Als d'aquí, els paralitza la submissió.
Les compareixences de dissabte (Pedro Sánchez) i diumenge (els quatre ministres de l'apocalipsi) resulten tragicòmiques.
El president espanyol es va referir més vegades a la unitat d'Espanya que al coronavirus i va repetir que en una pandèmia «no hi ha territoris»... Com si la solució a Xina i A Itàlia no hagués estat, precisament, el tancament d'alguns territoris.
La compareixença dels quatre ministres de l'apocalipsi, erigits en 'autoritat competent' i escortats pels comandaments militars i policials, tenia alguna cosa de ranci i casernari. D'allò tan espanyol de 'pronunciament militar'. De moment només va servir per anunciar que, ara que prohibeixen passejar als civils, trauran a passejar els militars, i que s'usaran dos hospitals militars per a atendre malalts.
Pel que fa a la compareixença de la presidenta del Govern, Francina Armengol: molt bé tota l'explicació del que havia proposat a Pedro Sánchez... fins que va arribar el moment de dir què li havia respost el president espanyol.
Per si tot plegat no bastàs, la campanya de publicitat del govern espanyol delata més l'obsessió malaltissa per la 'unitat', que un missatge entenedor per a la ciutadania: 'Este virus lo paramos unidos'
és el lema d'una campanya que, bàsicament, ens demana que ens mantenguem separats i tancats a casa.
Ho hem dit al principi i ho repetim al final. El millor que podem fer, aquests dies, en tant que ciutadans responsables, és creure, en tots els significats del verb en mallorquí.
Però prenem nota de la irresponsabilitat, estultícia i ineficàcia demostrada pels responsables polítics.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El pensament madrileny és més o menys aixi: "Como me van a prohibir a mi, que soy de Madrizzzz, que me de un garbeo por las colonias, dita sea lá...!
Bastant de toc de queda veig en tot això
Tomeu: Yo no creo, por mucho que la odies, que tú quieras una España infectada. Que la quieres rota, ya es otro cantar. Tú y yo estamos en las antípodas, pero sin conocerte, te creo una buena persona. No quisiera equivocarme.
El es digué el dissabte conforma l´essència ideològica franco-nazionalista més pura. Hi havia molts de fatxes per a contentar. La veritable realitat és al carrer i no als platós televisius. Tant de bo m´equivoqui, però a Madrit, amb tanta arrogància i tant poc seny acumulatys, hi podria esdevenir una espècie de catàstrofe sanitària.