Com una calça que es desfà, la veritat sobre els Borbons s'obre camí. Fa pocs dies el diari 'Tribune de Genève' informava que Juan Carlos de Borbón, el 2008, va dipositar 100 milions de dòlars en un banc de Ginebra, uns doblers que corresponien a una comissió pagada pel rei Abdul·lah d'Aràbia Saudita, pel contracte del TGV (tren d'alta velocitat) a la Meca.
El compte corrent on es guardava la fortuna estava a nom de Lucum, una fundació de Panamà de la qual Juan Carlos de Borbón, a qui The New York Times atribueix una fortuna de 2.300 milions de dòlars, n'era l'únic beneficiari.
És el cas de corrupció més recent que s'ha conegut amb un Borbó implicat, però no és el primer, ni tan sols, el més greu. De fet hi ha llibres sencers dedicats a recollir les malifetes de Juan Carlos i altres Borbons. Silenciats pels mitjans espanyols, això sí.
Normalment, no som partidaris de responsabilitzar els fills de les culpes dels pares. Però si es pot fer una excepció a aquesta regla és, precisament, amb l'actual rei d'Espanya, que ho és, únicament i exclusivament, en tat que fill de Juan Carlos.
Els Borbons són uns lladres i l'únic retret que es pot fer a Valtònyc i als rapers que ho han cantat, és que quan deien allò de 'Los Borbones son unos ladrones', feien curt.
Molt curt.
@Sebastianet ... clar que se pot investigar. I se està fent. Lo mínim, de la mateixa forma que demanau ses mateixes obligacions per en JuanCa, seria concedir-li els mateixos drets, com la presunció de la inocència i esperar a veure en que acaven ses investigacions que s'estant fent.