Són molts els alumnes de la UIB que ho han denunciat i molts més els que n'estan farts de trobar-se amb la sorpresa que es matriculen a una assignatura que està anunciada oficialment que s'imparteix en llengua catalana i al final, per diversos motius, acaba fent-se en castellà.
Molts de professors de la UIB quan un alumne dels programes Séneca o Erasmus demana que la classe sigui en castellà, ignoren els drets i els interessos de la resta d'alumnes i passen automàticament a canviar la llengua.
El fet és greu perquè abans de matricular-se tothom està informat de la llengua en que s'impartirà aquella classe.
En som testimoni de primera mà. I és una vergonya!
En veig alguns per aquí que deuen pensar que l'únic idioma vàlid per impartir continguts de qualitat és el castellà: Grapat de espanyoprovincians de "l'espein is different"! I que llavors ens digueu als altres "ombliguistes"!
En primer lloc, com a llengua pròpia que és, hi hauria d'haver la possibilitat de fer qualsevol classe a la UIB en català i, a més, tenir algunes assignatures duplicades en altres llengües (com castellà, o anglès o el que sigui).
En segon lloc, si la classe està anunciada en català, és en català que s'ha de fer. El tema no és el nivell ni substància del que s'ensenya ni òsties: primera, perquè l'aprenentatge universitari és sobretot autoaprenentatge, segons estàndards europeus d'educació superior, i el que es dona a classe un se n'ha d'anar després a pair-ho i ampliar-ho a casa, sigui en l'idioma que sigui, i segona, perquè els alumnes ja saben que serà en català, i han de tenir el nivell de català per entendre-la. I sinó, a espavilar-se amb doble d'autoaprenentatge. Quan la classe és en castellà, bé que es fa en castellà, i els alumnes que no parlen castellà (molts d'Erasmus per exemple) s'han d'espavilar no? Idò igual ha de ser en català. O en anglès. O en l'idioma que estigui anunciada.