Ni que el Govern espanyol hagi deixat d’estar en funcions, ni que ja sigui el Govern legal existent ha servit perquè la partidització jurídica del conflicte hagi remès. Es veu que tot continua igual, si no és que continua pitjor per les falses esperances que havia provocat o per la creença que existien certs compromisos que farien que la virulència de la justícia espanyola desaparegués. Una demostració de la virulència s’ha demostrat aquesta setmana amb decisions judicials molt perjudicials per al diàleg que hauria d’existir entre el Govern espanyol i el Govern català, sempre amb els partits dretans judicialitzadors encenent la metxa de la discòrdia.
Vaig escoltar atentament el per a mi ridícul judici contra el qui va ser major dels mossos d’esquadra, Trapero. Les intervencions del fiscal acusador, que no feia altra cosa que això... acusar i acusar, indignaven. Aquesta persona tenia en la seva consciència la culpabilitat de l’acusat i es notava massa. No esperava que es demostràs que era culpable, sinó que el feia culpable contínuament. Semblava que no escoltava les intervencions del policia. Només s’escoltava ell mateix. Si hagués escoltat sense prejudicis les informacions sense cap contradicció del major, s’hagués demanat què feien allà acusant una persona innocent. Aquell fiscal amb les seves intervencions demostrava estar completament adoctrinat pel pensament de l’extrema dreta, de la dreta extrema i de la caverna mediàtica dretana, que és la majoria, per tant, aquell fiscal intentava fer creure al tribunal que Trapero era el cap dels mossos d’esquadra i que els mossos d’esquadra havien actuat durant el temps del procés com si fossin l’exèrcit del Govern català. Per tant, si aquests, a més, anaven armats i eren la força que provocava el que ells diuen “cop d’estat” tant per acció com per omissió, se’ls ha de poder acusar de rebel·lió, i de rebel·lió acusa una persona que, afirma que estava disposat a detenir els membres del Govern català, i que no ha fet ni ell ni cap mosso ús de les seves armes per aconseguir cap finalitat. Varen ser policies que varen atendre les ordres judicials de no provocar aldarulls entre la gent que se concentrava als centres de votació o a les manifestacions. En canvi, als policies i guàrdies civils, que havien actuat segons la consigna real d’”A por ellos, oeeeeeee!”, a aquests medalles i prebendes.
No m’estranyarà gens que es condemni un altre innocent, quasi solament pel fet de ser català, que sembla que és un gran delicte. Per si això no bastàs, el Tribunal Suprem ha confirmat la pèrdua de la condició de diputat, ni més ni manco que al president del Govern català, el Molt Honorable Sr. Torra, que se’l condemna pel fet de ser català i que quan era més jove, li bullia la sang i escrivia articles que segurament ara no subscriuria. Perquè no es pot considerar delicte el fet d’haver actuat amb llibertat d’expressió i haver penjat o mantingut penjada una pancarta que demanava la llibertat per als presos polítics, que ho són, per molt que massa espanyols hagin volgut vinclar el significat de les paraules del diccionari i es neguin a admetre-ho. Ara volen que els partits independentistes es barallin entre ells i perdin la força que tenen. Perquè volen que sigui una decisió del president del Parlament, l’Honorable Sr. Torrent, qui li retiri l’acreditació de diputat, cosa que pot suposar que Espanya l’ataqui si ho fa, i si es nega a fer-ho, podrà suposar la baralla entre partits.
Si aquests dos casos d’injustícia espanyola no vos semblen suficients per demostrar com Espanya ataca el Principat de Catalunya, observau l’absolució dels facinerosos que varen irrompre violentament a un acte de celebració de la Diada catalana a Madrid que es feia a Blanquerna fa uns quants anys. Varen interrompre l’acte a crits i a empentes i no sé si algun toc de puny, així volien treure la gent a defora. Allò sí que va ser un acte violent, al que se li podria aplicar el nom de rebel·lió, si fos estat contra l’Estat. Doncs la justícia espanyola els ha absolt. A aquestes qüestions que ocorren llastimosament les definesc amb el títol de l’article.