algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.41°
15°

L’Espanya democràtica de la dreta que es presenta a les eleccions

Entenc com a dreta els polítics que es presenten amb el PP, amb els “Cs”, amb Vox i, fins i tot, amb el PSOE, partit que des de fa molt de temps, fa polítiques de dretes. Els primer míting dels seus caps era tan previsible, que quan els senties parlar, no et quedava més remei que riure en comprovar que no es desviaven quasi gens del que creies que havia de ser el seu discurs, que si s’havien de llevar tots els poders autonòmics al Principat. que si s’havia de dur a la presó el president Torra, que si tots els independentistes eren terroristes, que no es podien deixar a lloure els perpetradors d’un cop d’estat, que s’havia d’intervenir aquesta possible república independent que s’anava impulsant per internet, que volien esmicolar l’Estat espanyol, que havien fracturat Catalunya, que volien inventar uns falsos Països Catalans, la inexistència dels quals estaven entossudits a demostrar. A les Illes Balears el galliner d’aquests partits estava ben esvalotat, que si Més per Mallorca s’havia posat en contacte amb Torra, que si havien donat el vistiplau a la independència dels catalans continentals, que si després voldrien convèncer els valencians. La seva dèria arribava al paroxisme quan creien haver tocat amb un dit en el cel, perquè havien descobert que el comportament independentista era dictatorial. Que no cabien en la seva Espanya democràtica.

Anem a veure com actuaven a l’Espanya democràtica. El 23 de setembre, agents de la guàrdia civil varen irrompre a primera hora del matí a domicilis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles. Era el començament de l’operació Judes, l’operació de la guàrdia civil ordenada per l’Audiència espanyola contra independentistes de base que acabà amb la detenció de nou persones. Segons el ministeri d’Interior espanyol, “preparaven accions violentes”; per això el jutge els va acusar de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Set varen ser duits a la presó de Soto del Real, però dos varen quedar en llibertat amb càrrecs. Són David Budria i Clara Borrero, que de llavors ençà han estat molt actius per a denunciar la causa que ha duit a la presó els altres set. ‘No s’entén que a les sis del matí sigui un terrorista i a les sis de l’horabaixa surti en llibertat amb càrrecs. Fins fa pocs dies, l’advocada Montserrat Vinyals manifestava que encara no havien pogut consultar la documentació. Que existia el secret del sumari, però que tot i això, durant els primers dies després de les detencions, s’havien publicat determinats detalls de les causes, cosa que suposava que existien filtracions, i els advocats es guiaven per allò que es publicava a determinats diaris.

La família de Ferran Jolis, un dels independentistes detenguts el 23 de setembre, que està empresonat a Soto del Real, ha denunciat en una conferència de premsa que l’han sancionat impedint-li la comunicació amb la seva parella, Mireia Bosa, i el seu pare, Ferran Jolis. En concret, impedeixen que telefoni al seu domicili i les trobades i vis-a-vis amb tots dos. La família considera aquesta sanció com un càstig per l’entrevista que la parella i el pare varen fer al programa “Tot es mou” de TV3, on varen denunciar la situació en què es troba. En aquesta entrevista, Bosa explicava que l’endemà del dia de la detenció, Jolis li havia telefonat a les sis del matí i li havia dit que havia estat declarant tota la nit des de les onze. Que havia agafat l’advocat d’ofici i que estava col·laborant al màxim i fent tot el que els seus interlocutors volien. Que no havia agafat l’advocat designat per la família, perquè l’havien coaccionat i li havien dit que perseguirien tota la família si no feia tot el que ells volien. A més, trobava que tenia llacunes sobre el que havia passat i que trobava que mentre el traslladaven li havien posat algun tipus de droga dins l’aigua que havia begut. També havia dit que la llum no funcionava gaire bé. I que quasi sempre li repartien el menjar el darrer.

En resum, que li feien viure un règim molt dur, com si fos un perillós terrorista, i que ell estava pensant, quan ho podia fer, que o era una persona molt perillosa o estava tancat en un país que tenia un règim vertaderament dictatorial. Just el contrari del que manifesten els líders dels partits que, o governen o volen governar. Aquesta és la seva Espanya democràtica.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per lo espero, fa mes de 4 anys

Supongo que después de lo que han largado, visto y oído por todos los medios, tendrás argumentos suficientes para confeccionar las cuartillas de los lunes, durante bastante tiempo.

Pongamos que hablo de un tal Jolis o de un Jordi Ros. Y de algunos otros. Entre lo que tú dices (siempre barriendo a beneficio de inventario), y lo que hemos visto y oído, media un abismo. Y más que un abismo, la mismísima falla de San Andrés.

Francamente lo espero.

Valoració:-1menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 4 anys

Llibertat pes Països Catalans i pel Kurdistan!

Valoració:0menosmas
Per I tant, fa mes de 4 anys

Pues lárgate a Turquía o a Corea del Norte. Mira si es fácil.

Valoració:-1menosmas
Per vero, fa mes de 4 anys

La espaÑa d´Erdogan i Quim-Yoo-Iun. Un paradís de tricornis. Puafss !

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente