He escrit una dotzena bona d'articles sobre el català en l'àmbit de la salut pública on ja he dit tot el que aquests dies es torna a escriure sobre una qüestió que fa anys que dura. Massa anys.

Fa uns anys, quan era coordinador de l'OCB, em vaig reunir amb representants de les institucions, dels sindicats i de la resta de sectors afectats. Varem organitzar debats, protestes i mobilitzacions i hem denunciat casos concrets i greus de discriminació lingüística, a les institucions de la Unió Europea.

Cal recordar que aquest nou intent de riure's dels ciutadans i dels seus drets que consisteix en tornar a moure el debat de si la llengua pròpia de les Illes Balears ha de ser un requisit o no per exercir de metge a les Balears, es produeix més de trenta anys després de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística i després que en altres etapes s'hagi desmuntat, un per un, els miserables arguments dels qui defensen l'arraconament de la nostra llengua de l'àmbit sanitari.

Els responsable directes d'aquest intent d'humiliar una part de la població de les Balears i de menystenir els seus drets bàsics, són el director de l'IB-Salut, Juli Fuster Culebras i la seva companya i Consellera de Salut, Patrícia Gómez. També per descomptat, la presidenta del Govern, Francina Armengol.

Però com que el debat no és nou i com que caure en el parany de tornar-lo a repetir seria un insult a la ciutadania, s'ha d'acabar d'immediat.

Cal que el debat es tanqui, perquè continuar-lo seria afavorir els que duen trenta anys retardant la plena introducció oficial del català a la Sanitat.

Per tancar-lo només hi ha dues opcions: la dimissió (o cessament) d'algun dels càrrecs responsables o la sortida del Govern de MÉS per Mallorca.

Tota la resta, a les alçades de la història on som, són jocs florals.