cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
35°

Una ben curiosa història

Aquest dilluns uns quants eurodiputats dels Països Catalans, en un gest de dignitat, varen fer que la nostra llengua ressonàs al ple del Parlament Europeu. El fet, excepcional, va ser possible perquè diversos eurodiputats varen desobeir el president de la cambra i feren els seus discursos en llengua catalana.

El diputat independent Francesc Gambús va ser el primer a desobeir Tajani i a parlar en català per commemorar el 25è aniversari de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (ECRML).

Seguidament ho varen fer Ramon Tremosa (PDeCAT) i la valenciana Marina Albiol (Esquerra Unida).

No és, ni molt menys, la primera vegada que es reivindica que el català sigui oficial a les institucions europees. La Crida a la Solidaritat va replegar 100.000 signatures l'any 1986 per demanar-ho. A l'any 2000 prop d'un centenar de Joves de Mallorca per la Llengua es desplaçaren a Brussel·les per defensar aquesta reclamació tan justa. Uns anys més tard, membres de la mateixa associació, acompanyats de membres de la Plataforma per la Llengua i d'Acció Cultural del País Valencià també ho sol·licitaren.

De la llarga llista d'accions per reclamar l'oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees, n'hi ha una que record amb especial simpatia.

Devers l'any 2004, l'eivissenc Bernat Joan era eurodiputat per ERC. Per aquell temps presidia la Cambra un dels polítics més caradures que hi ha hagut, José Borrell. I això que l'europarlament ha acollit autèntics campions de la pocavergonyeria.

Joan va anunciar que faria la seva intervenció en català. Borrell va absentar-se quan l'eivissenc es disposava a prendre la paraula, no sense abans haver donat instruccions al seu vicepresident (un portuguès, crec recordar) que li retiràs la paraula a qui parlàs en català. Bernat Joan va començar la seva intervenció en català, el vicepresident l'advertí que no ho podia fer i que li retiraria la paraula. Joan continuà en alemany, cosa que no advertí el substitut de Borrell que decidí tallar la paraula a l'eivissenc. L'enrenou de tots els eurodiputats alemanys davant aquella intolerable agressió a la seva llengua encara ressona a les parets del Parlament.

La història no acaba aquí.

L'exdiputada kurda Leyla Zana havia estat la guanyadora del premi Sakhàrov a la llibertat de pensament, que atorga el parament europeu, del 1995. Aquell any no havia pogut recollir-lo ja que estava tancada a una presó turca per haver gosat parlar en kurd al parlament turc.

Després de complir deu anys de condemna Zana, finalment, va poder recollir el premi de mans del president de l'Eurocambra, José Borrell...

Leyla Zana va agrair el premi parlant en català.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guiem, fa mes de 5 anys

Lo de sempre voltros per anar envant , o vos botau ses lleis , o ses normas,
Si no ho feis així, no anau enlloc ni sou nigú

Valoració:-14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente