El mes de setembre passat vàrem escriure aquí mateix, que aquest mes de juny, el procés d'autodeterminació que viu el Principat de Catalunya entraria en la seva fase final.

Som a principis de juny i aquest divendres, si no hi ha un daltabaix important, Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat, anunciarà la data de celebració del referèndum i la pregunta que es farà a la ciutadania sobre el futur polític de Catalunya.

L'anunci de la data i la pregunta seran el sus a uns mesos on una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya voldria escoltar els arguments per votar sí a la independència (que segur que els escoltarà) i els motius per votar que no (que estaria molt bé que els partits favorables a aquesta postura els explicassin, en comptes d'intentar furtar el debat).

Mentre, l'Estat espanyol, en estat de nerviosisme màxim, augmentarà el to de les amenaces violentes, redoblarà la guerra bruta i multiplicarà els esforços per comprar traïcions i per ofegar el debat polític.

Dos models ben diferents: un vol resoldre els problemes amb mètodes democràtics, l'altra vol amagar-los davall una estora de fems o callar-los a galtades.