Dimarts de la setmana passada el ministeri d'Hisenda espanyol presentava l'informe 'Sistema de Comptes Públics Territorializats' un intent matusser de maquillar les balances fiscals i d'amagar l'escàndol que signifiquen els números reals.
Tot i amb això, les dades que s'extreuen d'aquest informe són d'una obvietat que escarrufa: resumint, Balears, Catalunya i País Valencià
són les úniques tres comunitats contribuents netes. Les altres o tenen un saldo equilibrat amb l'Estat, o són receptores netes. Es podria al·legar que les comunitats riques paguen i les pobres reben i això podria explicar, en part, els casos de Balears i el Principat, però no el del País Valencià, que avui per avui és una comunitat pobra i que hauria d'estar entre les receptores.
Com diuen per allà, el mal ve d'Almansa.
Alguns comentaristes demostren una incultura que escarrufa.
"En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta."
"Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament" hi poden estar relacionades, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa."