Avui penjava a les xarxes socials dues fotos del Bar Bosch. A una s'hi veia la terrassa que hi tenien abans i, a l'altra, la que hi tenen ara. La imatge parla per si mateixa, és clar, però crec que no està de més afegir-hi algunes paraules per complementar-la.

La consulta de les terrasses del Born ha estat un fracàs per les persones que encara creim en una Palma per a les persones i les seves necessitats, però ha estat tot un èxit per les persones que sí que volien un Born ocupat per negocis privats i privatius. Per què? Crec que hi ha dos factors que intentaré explicar el millor que pugui.

El primer és que l'Ajuntament de Palma, en el seu afany per fer que la ciutadania participi de les decisions consistorials (fet que no critic, però que si s'ha d'aplicar, s'ha d'aplicar bé i amb consciència), ha errat en la formulació de la pregunta. Si el seu objectiu era que les terrasses quedassin al Born ho han fet molt bé, però si el seu objectiu era el contrari, l'errada ha estat monumental. Per què no van fer una pregunta que pogués ser resposta amb un “SÍ”? Per exemple: “Vols un Born lliure de terrasses i per al passeig?”, “Vols un Born per a les persones i la dinamització de la ciutat amb més espai lliure?”, “Vols que les terrasses del Born siguin substituïdes per un espai lliure?”... I així podríem seguir amb diverses combinacions. El problema, doncs, no ha estat la consulta, sinó que el consistori ha fet un regal de Nadal al PP i companyia: els ha regalat la campanya en positiu. Una campanya – bilingüe – en positiu que han sabut explotar molt bé amb un cartell de gent somrient, un hashtag en positiu (#SíAlBorn), convits als bars del passeig (gentilesa dels empresaris que els regenten)... I, diuen, 40.000€ d'inversió per aconseguir que, una vegada més, la nostra ciutat es doblegui als interessos privats. Com que a l'altre article que vaig fer vaig rebre un comentari d'un dels empresaris i sé que potser tornarà a llegir aquest, li deman que faci pública la inversió que fan a la nostra ciutat, en quines millores reverteixen els seus negocis i quines condicions laborals tenen els seus treballadors i treballadores. Així podem comparar amb dades reals i podrem calcular l'impacte positiu que tenen a la ciutat, si és que és així. Gràcies per adelantat.

El segon és que crec que s'ha comès un error de comunicació del discurs. A Mallorca les persones ja estam acostumades a creure en discursos prefabricats com el del turisme on se'ns repeteix constantment els avantatges que té, la bonança que duu, els llocs de feina que crea... El problema és que, darrerament, les notícies demostren que aquesta llegenda turística no s'aguanta per enlloc. Aquest estiu hem tornat a superar l'índex de densitat humana (al final, les mallorquines, haurem de partir a l'estiu perquè puguin venir turistes), les valoracions dels hotels comencen a caure, els beneficis es concentren en moltes poques mans i els llocs de feina s'ha demostrat que són, en el millor dels casos, precaris (si no és que són esclavistes directament). Aquests fets objectius no s'han utilitzat per fer entendre o, si més no, informar a la població dels efectes perversos que té vendre-ho tot al millor postor (privat) com feia el PP: la pèrdua de capacitat decissòria per part dels consistoris que es veuen amb les mans fermades pel capital privat, la pèrdua de l'essència de les nostres ciutats, la pèrdua de mobilitat per a tothom, la pèrdua d'espais de socialització... Si des del consistori no s'ha estructurat un discurs que pugui fer de contrapès a la campanya #SíAlBorn, tot i les certes simpaties o afinitats que pugui tenir amb MÉS i Som Palma, crec que s'han equivocat. Per guanyar, diuen, s'ha de crear un relat il·lusionador, engrescador i esperançador però, malauradament, amb el tema del Born no ha estat així. Avui, per les xarxes, un usuari em deia que estava clar que la gent del carrer vol terrasses perquè un 80% havia votat que sí i jo li he replicat que si la pregunta i el discurs haguessin estat uns altres segurament el resultat hauria variat. Per què? Perquè amb un discurs ben estructurat i amb el plantejament d'alternatives a les terrasses potser la gent s'ho hauria pensat més o, qui sap, s'haguessin plantejat per què cada vegada és més difícil caminar per la ciutat (amb un collage de fotos n'hi hauria hagut prou) i a quins interessos respon.

Així, en definitiva, el consistori passa de tenir una llicència que s'acabava el febrer i no tenia necessitat de renovar-se, a una situació on, a la pràctica, reproduirà un model de ciutat que volia mitigar. Ja no hi ha marxa enrere i haurem d'esquivar terrasses quan volguem passejar pel Born, però podem reclamar que l'ajuntament comenci a aplicar polítiques desprivatitzadores als nostres carrers. Això sí, si es torben molt, ja no quedarà ciutat on poder aplicar res perquè tot serà propietat dels negocis privats.