Els llaços i la Llei de Símbols

En Miquel Albero, que morí el 26 de setembre passat, avui estaria content. El nou Parlament de les Illes Balears derogarà, dia 6 d’octubre, la llei de símbols. Una llei que anava contra la llibertat d’expressió i que pretenia prohibir les quatre barres i el llaç quadribarrat. Els llaços sortiren quan el govern del PP, presidit per José Ramón Bauzá, va començar a atacar la llengua i la cultura catalana a tots els fronts que va poder. Primer de tot va tancar l’únic mitjà de comunicació que emetia en català les 24 hores del dia. Després va anunciar la modificació de la llei de funció pública per llevar el requisit de català als funcionaris. Durant la campanya electoral, uns mesos abans, havia dit que derogaria la llei de normalització lingüística i que prohibiria els llibres de text en català. I fou durant aquests primers mesos de la legislatura que sortiren els llaços... una idea, en principi  inofensiva, que sorgí d’un grup d’alumnes de l’institut on treballava en Miquel Albero. Ell deia que “com a bon fill de pare impressor” ja havia preparat mils d’adhesius dels llaços per repartir. Ràpidament s’escamparen entre professors, pares, mares i alumnes. Aviat va ser el símbol de la defensa de la llengua catalana a l’escola i molts centres començaren a penjar llaços a les façanes. En Bauzá, acompanyat d’un grupuscle extraparlamentari, va fer el primer intent de prohibir els llaços i els va fer despenjar dels centres. Recordareu l’incident a l’IES Marratxí, el darrer divendres del mes de març de 2012, quan un funcionari de l’IBISEC anà amb una escala a retirar el llaç quadribarrat. Era el moment de la primera vaga de fam, la d’en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual de Jubilats per Mallorca; de la Diada de l’OCB organitzada pel Consell de la Societat Civil que tragué 50.000 persones al carrer; de la Marxa dels Xeremiers d’Inca a Palma a peu que va organitzar el doctor Carles Amengual...el moment que l’STEI i l’Assemblea de mestres i professors en català agafaren els llaços dels centres i els pujaren a Cura i d’allà els escamparen a les altres illes, al Principat i al País Valencià. Fins i tot dugueren el llaç quadribarrat al Parlament d’Estrasburg on denunciaren la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears per part del govern del PP.