Ja hem assenyalat en altres ocasions la paradoxa que significa que la Unió europea no compleixi els mínims de funcionament democràtic que exigeix als estats per esdevenir-ne membres. Dit d’una forma més gràfica, la Unió Europea, avui per avui, no podria entrar a la Unió Europea perquè el seu funcionament no és prou democràtic (segons els criteris establerts per la pròpia UE).
En l’actual torcebraç amb Grècia (avui no entrarem en el fons de la qüestió), les formes mostrades per allò que s’havia anomenat la Troika han resultat més pròpies de la màfia siciliana que de representants d’institucions democràtiques. En aquest sentit, els dirigents de Syriza, que actualment governen l’estat hel·lè han donat una lliçó d’ escrupolositat democràtica que ha deixat en evidència a Merkel, Lagarde, Schäuble i companyia.
Mentre Tsipras i els seus, han sotmès a referèndum les condicions del tercer rescat i ara es sotmetran a unes noves eleccions, els altres, atorgant-se la representació de més de 500 milions de ciutadans de la UE, sense demanar-nos opinió, han volgut sotmetre els grecs a unes condicions que, més que insostenibles, poden resultar humiliants.
I ja sabem com acaben les humiliacions nacionals a qualque país europeu...
No fou la Unió Europea qui imposà les condicions del tercer rescat a Grècia, si no alguns governs de l'Eurozona (que no és el mateix que la Unió Europea) que s'entestaren en intentar humiliar Grècia.
De fet, el President del Consell de la Unió Europea, Donald Tusk, va assistir a la reunió de l'Eurogrup del 12 de juliol amb l'objectiu de fer que els governs de la zona Euro amb una postura més dura cedissin en les seves exigències per tal de poder assolir un acord just (com va dir: "All sides of the negotiations share responsibility for the current status quo. That is why today I called leaders to try to find a consensus which will be our common success with no losers or winners").
En qualsevol cas, no tot és blanc o negre i la Unió Europea (tot i no ser, ni de lluny, perfecta) no és el dimoni.