El canvi polític marcat pel passat 24 de maig ha duit, com és lògic un llarg rosari de nomenaments de les persones que han d’assumir la responsabilitat de tirar endavant els nous governs autonòmics, insulars i municipals.
Aquests són els equips que han de fer possible un ambiciós canvi polític en uns moments de moltes dificultats i d’altíssimes expectatives. I, vist l’enorme volum de feina que els cau a damunt, la lògica vigilància pública sobre les seves actuacions, el desprestigi de la política i l’escapçament dels sous públics, l’etimologia de “càrrec” esdevé diàfana: “una enorme càrrega”.
De la perícia, eficàcia i sentit de la responsabilitat d’aquests equips de persones, en depenen qüestions crucials i altament sensibles: la reactivació econòmica, l’equitat social, la millora de l’educació, la protecció del territori, els drets dels més febles, la consolidació d’una nova forma de fer política... La nostra dignitat i felicitat, en definitiva.
Són qüestions prou importants com per desitjar als responsables dels nous equips la serenor i l’encert necessaris per aconseguir atreure i motivar cap al servei públic les persones més preparades, més capacitades i amb un sentit més generós de la feina i la responsabilitat. Els millors de cada generació, ni més ni pus.
És per tant també el moment de desitjar que les persones cridades a aquestes responsabilitats siguin prou generoses per assumir la feixuga càrrega en nom de bé comú i per deixar momentàniament en segon terme les seves prioritats i projectes personals. Aquest seria, efectivament, l’escenari desitjable.
Diria, però, que no hi ajudarà gaire el tir al plat en què s’ha convertit el nomenament de càrrecs públics d’ençà d’unes setmanes, que ha generat un clima una mica tòxic en què sembla que, des del mateix moment que una persona és nomenada, queda suspès el seu dret a l’honor i a la presumpció d’innocència, i comença una cacera implacable: que si és d’aquí, que si és de fora; que si és massa jove, que si és massa vell; que si no té experiència, que si està massa vist; que si no és del partit, que si té un perfil massa polític; que si va anar a una manifestació, que si no hi va anar... emperons subjectius i, en molts de casos, contradictoris, que no ajuden a estalonar en positiu la nova tasca de la persona designada.
Què hi guanyam amb això?, em deman sovint. Ens ajuda a avançar cap el model de polítics que volem i mereixem? Ho dubt, francament. Al contrari, em semblen esperonades de la vella política, la que va embrutir i envilir la tasca política, la que en va fer un ús ostentós, onerós i indigne, la que va ofegar les institucions democràtiques amb privilegis injustificables i corrupteles infamants,... La que ara voldria que ens creguéssim que la política és una cosa bruta i que tots els polítics són iguals. Ja ho crec que els agradaria... Idoi no. No m’hi trobaran aquí.
Tots volíem canviar el món, però el món no canviarà tot sol. Seran les persones –moltes des de càrrecs públics– les que faran possible el canvi. Jo les voldria ajudar. Com a mínim amb la meva confiança. Ja hi seré a temps de retirar-la si és el cas, però, ara per ara, mereixen que els desitgi un bon viatge.
De càrrecs i càrregues
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Un article molt encertat, però també és cert que el pes de tenir el carnet d'un determinat partit (PSM, PSOE o PODEM) ha valgut més que el currículum personal. Entenc que els càrrecs de confiança han de tenir uns principis bàsics coherents amb els del Govern, però que sigui una cosa tan "partidista" em deceb,
Sembla que la sra. Ramon s'ha atribuït la tasca de fer callar les crítiques constructives que arriben al nou govern. Idò jo trob que anar amb les clucales posades i no escoltar els que t'han votat és la primera passa per tornar a perdre les eleccions. Recordem Son Espases!
En lloc de tirar-se a la jugular de qualsevol càrrec, perquè no demanam el currículum, l'experiencia i el sou de cada un fent un acte de transparència. I després perquè no esperar el que fa?
Però a vegades es mes fàcil indignar-se, i demostrar una desconfiança generalitzada.
He de reconèixer que hi ha alguna persona que no me fa el pes. Idó estaré a l'aguait i si no correspon al que crec que hauria de ser, ja seré a temps a dir-ho em pels i senyals
Molt bon article.
Molt d'analfabet funcional fent de comentarista és que hi ha aquí i, com no enten el que llegeix, enlloc de comentar les notícies momés es dediquen a intentar tirar terra sobre el que es publica i a fer atacs personals que no venen a cuento.
Sembla mentida que aquesta senyora vulgui justificar allò que és injustificable, com ara el nomenament de familiars, amics, coneguts i militants, gent de dretes i fins contràris a la normalització de la llengua catala, molta de gent que tothom sap que no reuneix les condicions necessàries de preparació. Per cert, quan ella era tinent de batlessa de Cort, el marit que no era director general de Cultura del Consell? Un càrrec de confiança. És cert, o no? No ha d'estranyar, donc, que cerqui justificacions.
I tu demanes això després dels ridículs que feres com a regidora de cultura a Palma?
Gens d'acord.
El PSOE està demostrant una actitud insuportable. Sempre acaben tirant endavant com si no hi hagués ningú més, passant per damunt de qualsevol ideal.
El problema que tenen (a més de prepotència i incapacitat d'analitzar la realitat objectivament) és un procés de desintegració interna i cada sector prova d'envoltar-se dels seus escuders perquè no se'n fien ni de l'ombra. Tot això, al final, acaba amb nomenaments inexplicables després d'acordar una altra manera de fer.
No es pot posar amb calçador un president del Consell Escolar amb carnet, per molt bo que sigui, en aquest context, davant l'oposició frontal de companys de govern i de la comunitat educativa. AIXÒ FA MAL! Genera desconfiança i males inèrcies, encara que sigui possible un canvi futur. I els altres, què han de fer?? Callar perquè, si no, hi ha el PP!!
Així que, al·lots, vénen eleccions a les Espanyes, i el PSOE les prepara fent del pitjor PSOE que ja coneixíem. NO HAN APRÈS RES! I els altres han d'anar alerta, alerta de no contaminar, de no crispar, de no confrontar... no no i no, no és així com es fan els pactes!
Ja començ a creure que, malgrat l'enrenou, la feinada ben feta i la feinada que s'haurà de refer, així com el risc d'un major nombre de vots pel PP (gràcies a la imatge de "caos de l'esquerra" generada) bé mereixeran la pena. Mereixeran la pena si així a can PSOE veuen d'una vegada que no poden estafar l'electorat i els companys de camí sempre que vulguin.
Dit això... hem de callar? Mirau, si es planten davant l'estat (del color que sigui) per tenir la sobirania fiscal, si es planten davant qualsevol intromissió legal a la voluntat i interès dels illencs, bé que mereixerà la pena deixar-los fer i desfer amb les seves misèries internes; però, com podem esperar fermesa davant de Madrid si no són capaços ni de fer uns mínims que els suposarien un cost ridícul comparat amb l'intent d'aturar els peus al PSOE "nacional"??