algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
18°

Es molt senzill, digueu-li Països Espoliats

Tantes voltes que li hem donat, que si és molt senzill: digueu-li Catalunya, que si Països Catalans... era molt més senzill, som els Països Espoliats per l'Estat espanyol.

Posen explícitament a la Constitució espanyola que tenim prohibit federar-nos. Han usat fons reservats i la violència de les clavegueres de l'Estat per combatre la solidaritat entre valencians i catalans. Canvien el nom de la llengua, per si un cas. Sembren la zitzània entre territoris germans. Imposen els preus més alts possibles en els transports que ens comuniquen. Ens tallen l'intercanvi recíproc de mitjans de comunicació. I arriben a l'absurd d'aprovar una moció al Parlament negant l'existència dels Països Catalans... i, en canvi, a l'hora de saquejar-nos dibuixen el més precís dels mapes que diria en Titot:

“Vosaltres sou precisament
els qui, volent negar-ho, ho feu evident,
a cada nou atac o mostra de menyspreu
dibuixeu
el més precís dels mapes.”

El nyap publicat pel ministeri d'economia i hisenda espanyol, anomenat informe dels comptes territorialitzats, conté molts d'enganys i falsedats, però té dues grans virtuts.

La primera, és que mai havia quedat tan clara una evidència: qui manté TOTA l'estructura de l'Estat espanyol i quan deim tota volem dir el cent per cent d'aquesta, des de la casa reial borbònica, fins al darrer ministeri, des de les fragates de la marina espanyola i els F18 de l'exèrcit de l'aire, a la pistola i el tricorni del guardiacivil de més baixa categoria, són els Països Catalans, o si ho voleu dir per separat, les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya o, si voleu, digueu-li Països Espoliats.

La segona virtut és, com dèiem abans, que dibuixa el més precís dels mapes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquins, alçau es cap, fa mes de 7 anys

Balears, valencians i catalans units contra l'espoli i el colonialisme de l'estat pancastellanista d'espanya.

Valoració:4menosmas
Per De barcelona a gerona, fa mes de 7 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista .

Som mallorquins, mai catalufos !

Valoració:-6menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa mes de 7 anys

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:7menosmas
Per Antelm, fa mes de 7 anys

Molt ben expresat, Tomeu Marti. ,!!!!

Valoració:4menosmas
Per Ernest, fa mes de 7 anys

L'espoliació fiscal que pateixen les Illes Balears és extrema. Pròpia de les colònies.

Valoració:7menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 7 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:10menosmas
Per Racine, fa mes de 7 anys

Espanya, sense els Països Catalans, és un barco sense motor en mig de l´Atlàntic.
Quin futur li espera ! (glú, glú,...)

Valoració:8menosmas
Per arg, fa mes de 7 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:8menosmas
Per De lérida a tarragona, fa mes de 7 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme nazionalista.

Català, Català, si no te l' ha feta, te la farà....

Valoració:-13menosmas
Per ||*||, fa mes de 7 anys

La nació catalana existeix; va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, a més de l'Alguer, això és, tot Catalunya, la qual està sotmesa al Regne d'Espanya, a la República Francesa i a la República Italiana.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente