Mentre escric aquestes línies, es compleix un any d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va intentar desallotjar el Centre Social Autogestionat Can Vies. Un any després, Can Vies continua la seva reconstrucció i celebra el seu devuitè aniversari, mentre que els principals responsables de l'intent de desallotjament han estat expulsats de les seves cadires. Adéu, Trias i Martí: no us volem veure mai més. Victòria.

Mentre escric aquestes línies, s'ha escampat la notícia que Bauzá abandona. Dilluns farà tres anys del Decret Llei 5/2012, on aprovà unes retallades infames al sector públic. Mentre advocava per l'austeritat al sector públic, advocava per pujar un 21% el sou als seus assessors. Tres anys després, Bauzà s'enfonsa. I en realitat no abandona, perquè la realitat és que la població illenca l'ha expulsat del govern. Adéu, Bauzá: a porgar fum. Victòria.

Mentre escric aquestes línies, veig que Fabra també ha caigut. I que Rita Barberá no recollirà la seva acta de regidora. Durant més de vint anys han fet i desfet amb l'ajuda inestimable del seu partit i van instaurar la seva particular dictadura. Xarxes clientelars, regals, trajos, menyspreu cap a la població, la llengua i la cultura aixafades com una llosca... Vint anys després, però se n'han hagut d'anar. Adéu, Fabra i Barberá: a fer la mà. Victòria.

Mentre escric aquestes línies, pens que hem guanyat. I no hem guanyat només perquè haguem anat a votar. Hem guanyat perquè fa anys que invertim hores de la nostra vida en intentar canviar les coses manifestant-nos, muntant un piquet a la vaga general, concentrant-nos davant el Consolat, la Delegació de Govern, davant l'ajuntament o davant el Districte, escampant el missatge... En definitiva, lluitant pel bé comú. Victòria.

Aquesta victòria és nostra, de tu i de jo, de nosaltres. Ara, després de la voràgine electoral, cal que continuem amb la bona feina que hem fet a Palma, a València o a Barcelona (o a Perpinyà o a Fraga!) i no deixem que ens prenguin les victòries col·lectives, que no són ni d'un ni de dos partits, sinó que són del poder popular. Un poder que hem de seguir exercint per fer que no ens governin, sinó que ens governem a nosaltres mateixes. Un govern que no consideri que les camisetes verdes han de tornar a l'armari, sinó que assumeixi que s'han de dur posades per recordar-los que no es desviïn del camí que han dit que farien. Així que, vius, que tot està per fer i tot és possible, però amb els carrers buits no arribarem enlloc i amb governants que no entenen que el poble mana i el govern obeeix, tampoc.