Encara que resulta agosarat parlar d’allò que passarà els propers dies i setmanes amb el tema TIL (a les Espanyes resulta temerari especular sobre el que pot passar d’aquí mitja hora) m’atrevesc a fer-ne un (primer) pronòstic: Riera farà de “poli” bo i Bauzá serà el policia dolent. És a dir, Riera parlarà de diàleg, consens, acords, etc., i convocarà reunions, pretesament a tal efecte, amb qui s’hi vulgui reunir, mentre que Bauzá mantendrà –dialècticament les essències pàtries del projecte anul·lat. No és difícil arribar a una tal conclusió; més aviat, es tracta d’un pronòstic elemental. I no perquè sigui el fruit visible d’una estratègia, pensada i planificada per ments preclares, sinó com a resultat d’unes circumstàncies inexorables, gairebé irremeiables, que són les que són.

Bauzá serà el policia dolent perquè és incapaç de fer una altra cosa. El president més inepte i fatxenda que hem tengut aquí i fora d’aquí simplement no sap fer res que no vagi en aquesta línia, en matèria educativa i lingüística (i d’altres). El seu fanatisme fa que es pensi en possessió de la Veritat (així, en majúscula) i la seva obsessió antimallorquina (desfressada d’anticatalanisme, com si una cosa no implicàs l’altra) no li permeten veure les coses d’una altra forma ni admetre cap manera de fer diferent, com han fet sempre tots els fanàtics. Ni, tan sols, quan la seva veritat, l’única possible, és anul·lada per una sentència judicial, d’obligat compliment. Ja no és que Bauzá no hagi dimitit com a màxim responsable (per no dir-ne únic: estic segur que sense Bauzá les coses no haguessin arribat, ni de bon tros, allà on han arribat amb el tema TIL) del desgavell més gran que hi deu haver hagut mai en aquesta comunitat, i no només en matèria educativa sinó en totes les matèries, sinó que, fins ara (diumenge 28 de setembre horabaixa) no ha canviat el discurs. Després d’estar desaparegut un parell de dies (això ja ho feia molt bé Aznar quan les coses no anaven com volia –Prestige, Yakolev, resultats electorals desfavorables, com a Euskadi el 2001 o les generals del 2004...) ha tornat a comparèixer per desafiar els jutges i repetir el mateix discurs demagògic en què barreja TIL, trilingüisme, immersió lingüística, decrets de mínims, etc. Per a la portentosa llumenera de president del (des)Govern Balear que tenim, TIL i trilingüisme són el mateix, de la mateixa manera que ho són la immersió lingüística i el decret de mínims, encara que aquest últim fou aprovat per un govern del PP, a instàncies d’un conseller del seu partit que nom Joan Flaquer. Quan era la famosa consellera Camps qui deia bajanades (les bajanades que l’han feta famosa), ho atribuíem sobretot a la seva ignorància superlativa, a la seva ineptitud inigualable. Però, en el cas de Bauzá, la causa és la seva incapacitat per raonar (raonar a partir d’una sentència judicial que ha de complir, res més) o, pitjor encara, el seu fanatisme antimallorquí. No hem d’esperar, doncs, que el fanàtic canviï. De fet, al llarg de la Història no consta que els fanàtics canviïn. Més bé acostumen a radicalitzar encara més la seva postura. Bauzá farà de policia dolent simplement per incapacitat pura i simple de fer una altra cosa. Continuarem amb les mateixes “boutades” (amb “b” de Bauzá) de sempre.

I la Sra. Riera? Fins ara s’havia alineada amb el seu cap de files, com no podia ésser d’una altra manera, tant en el fons com en les formes. Que canviï el fons, ho dubt d’allò més, perquè, si es donàs el cas, seria cessada, encara que pel motiu oposat al cessament de la Sra. Camps, que ho ha estat, precisament, per complir fidelment les ordres de l’amo. I, val a dir, que les ha complides francament bé: com a cap de bou no ho podia fer millor. És un mèrit, aquest, que, a la consellera que ha donat peu a què hom fes més befa en la història d’aquesta comunitat, no li poden negar ni tan sols els qui pensen que a hores d’ara és al millor lloc on podia ésser: a ca seva.
Riera, per tant, sense la sentència continuaria defensant a ultrança el TIL i escometent la comunitat educativa –la mateixa amb qui ara malda per reunir-se. El problema, però, és que el TIL ha estat anul·lat. Ja no hi ha TIL, així de simple, encara que Bauzá no se n’hagi assabentat (ho dic convençut, que no se n’ha assabentat: tan gran és la bena del seu fanatisme). Per a Riera, ara mateix, el problema és, posem per cas, que ha de contestar una carta dels directors dels centres en què li demanen instruccions, per escrit. I, per escrit, no pot dir les “boutades” del seu cap de files, si no vol que sigui la Justícia qui li’n demani comptes. Per escrit, no li queda altre remei que repetir les mateixes paraules que avui diumenge (quan escric l’article) surten a tota la premsa: “Educació reconeix que no pot imposar el TIL”, “La consellera diu que els centres amb projectes aprovats els poden continuar aplicant” (els poden, però no “els han de”) i, en conseqüència, admet que “els centres poden canviar els seus projectes”, etc. I els centres que encara no tenien el projecte aprovat –molts, segons sembla‒ evidentment ara no el poden aprovar amb les directrius del decret anul·lat. Per això, la Sra. Núria Riera ja no parla de TIL sinó de trilingüisme, apel·la al consens, al sentit comú, a les reunions amb tothom qui vulgui (fins i tot ha estat ella, segons ha dit en públic, qui s’ha posat en contacte amb l’Assemblea de Docens, la mateixa a qui la Sra. Camps –i el Sr. Bauzá‒ no volia rebre ni veure en pintura), a la pau social, a un pacte per l’educació... És el mateix que demanaven els docents i per la qual cosa fa només una setmana encara eren estigmatitzats! I ho eren per la mateixa Sra. Riera quan feia de portaveu del Sr. Bauzá. Com canvien les coses a partir d’una sentència!

Ara que ja sabem, doncs, quin serà el contingut de la carta que enviarà la Conselleria als directors dels centres, i de tot el que vendrà a darrere (propostes de consensos, reunions amb el Sr. Iñaki Aicart...), la qüestió serà veure què farà Bauzá quan constati que, efectivament, s’ha acabat el TIL, quan es desperti del somni obsessiu i malaltís en què continuava vivint aquests dies, com si no hagués passat res... Jo pos messions que continuarà fent de policia dolent, l´únic que sap fer, i no dic l’únic paper, sinó l’únic sense més. A Riera no li queda més remei, agradi o no a Bauzá, que fer el contrari, no per convicció ni de bon grat sinó com a resultat d’una sentència judicial. Ja veurem com acabarà la bicefàlia. D’entreteniment, per a variar, no ens en faltarà.

Gabriel Ensenyat Pujol